Resultats de la cerca

Fou alumne d’Ernst Moravec, Firmin Touche i Peter Rybar Estudià musicologia a la Universitat de Viena, ciutat on debutà l’any 1944 Fou membre de l’Orquestra de la Tonhalle de Zuric 1955-56 i primer violí del Nou Quartet de Zuric El 1965 fundà la Capella Acadèmia de Viena, amb la qual s’ha dedicat fonamentalment a la interpretació de la música del segle XVIII Des del 1958 és professor de viola i violí de la Hochschule de Viena Ha estat també professor convidat a les universitats de Geòrgia i Illinois i ha enregistrat concerts de Bach, Haydn, Tartini i Vivaldi i sonates de…

El 1703 el duc de Savoia, de l’orquestra del qual formava part en qualitat de violinista, l’envià a Roma, on estudià durant tres anys amb A Corelli És probable que en aquesta ciutat també estudiés durant un cert temps amb A Vivaldi El 1707 tornà a Torí, d’on arribà a ser primer violí de la capella musical, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Es distingí pels seus majestuosos moviments de l’arc i exercí una poderosa influència a Itàlia i França Entre els seus alumnes hi havia G Pugnani, JM Leclair, LG Guillemain i JP Guignon La major part de la seva producció musical és per a violí…

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare Es diplomà al Conservatori Tartini de Trieste i es perfeccionà amb Arrigo Serato i Joseph Szigeti Fou primer violí de l’orquestra milanesa Pomeriggi Musicali i fundà, amb Bruno Giuranna i Giacinto Caramia, el Trio Italiano d’Archi La seva carrera com a solista internacional el portà a tocar amb les orquestres i els directors més famosos Interpretà sovint repertori de cambra amb la seva esposa, la pianista Enrica Cavallo Fou docent dels cursos d’estiu de l’Accademia Chigiana de Siena i del Conservatori de Lucerna Professor de música de…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…

Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el…

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta, i es…

No se sap si era fill de sastre o bé serf de la gleva alliberat a petició del príncep Pot’omkin fos com fos, el príncep mecenes LA Naryš-kin, director de teatre, l’acollí a la seva capella musical Possiblement gràcies a ell pogué estudiar amb G Tartini a Itàlia, tot i que no hi ha proves d’aquest fet Fou alumne de Tito Porta a Sant Petersburg Després, impartí classes de violí a l’Acadèmia de la ciutat, i formà part de l’orquestra de la cort, de la qual esdevingué director pels volts del 1780 El 1784 fou nomenat director dels ballets i el 1785, a instàncies del príncep Pot’omkin,…

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo , de G Tartini Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia 1963-97, contribuí decisivament a projectar aquesta institució La seva tasca pedagògica fou…