Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Josep Épila i Simón
Literatura catalana
Comediògraf, narrador i periodista.
Fou redactor del diari “Las Provincias” Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo És autor d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914 Escriví en castellà comèdies teatrals com Ojo por ojo , El buque nacional , Huelga de cocheros i Rojo y verde , entre d’altres També n’estrenà alguna en català, com El tio de la tissa 1903 El 1922 fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana
Olot vota suprimir els correbous
En la consulta electrònica celebrada entre els dies 1 i 7 de juny, la ciutat d’Olot vota a favor de suprimir els correbous el 60% a favor, el 35% en contra i el 5% en blanc La participació ha estat del 18,3% La consulta no és vinculant, però és important per a decidir si l’Ajuntament manté el correbou amb motiu de les festes del Tura El dia 1, Xàtiva, una altra ciutat de llarga tradició taurina, va votar no programar correbous durant la fira
Pasqual Orozco i Sanz
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i…
Joan Soto i Viñolo
Ràdio i televisió
Periodisme
Periodista i guionista radiofònic.
Els anys quaranta s’inicià com a redactor a l’emissora Radio España Del 1966 al 1984 fou el principal guionista del programa Consultorio de Elena Francis , des del qual es donaven consells sentimentals o domèstics a oients que formulaven preguntes personals Les respostes, redactades per Soto Viñolo, eren emeses per la locutora Maruja Fernández Emès successivament per Ràdio Barcelona, Radio Peninsular i Radio Intercontinental, fou un dels programes radiofònics de més èxit durant el franquisme i tingué una audiència exclusivament femenina si més no, pel que fa a les participants Exercí la…
Vicent Miguel i Carceller
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica, com la …
,
La Cuadra de Sevilla
Música
Grup de teatre andalús.
Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual Los palos 1975 Andalucía amarga 1979, poema físic i sonor sobre l’…
àcid taurocòlic
Bioquímica
Compost, constituït per una molècula de taurina i una d’àcid còlic, que ocorre en la bilis en forma de sal sòdica.
És un sòlid cristallí, òpticament actiu α 1 8 D = +38,8° en alcohol, soluble en l’aigua i l’alcohol calent i poc soluble en èter, que es fon amb descomposició aproximadament a 125°C És d’una gran importància en la digestió i absorció de greixos, i presenta propietats emulsionants tant en forma àcida com salina És emprat en medicina
cartell
© Corel Professional Photos
Art
Disseny i arts gràfiques
Comunicació
Gran full manuscrit o imprès que hom fixa en llocs públics per a anunciar alguna cosa.
És un mitjà plàstic amb una finalitat eminentment utilitària Pel seu caràcter de comunicació de masses ha de respondre a unes condicions de simplicitat, de força suggestiva i d’originalitat que el facin atractiu a l’home del carrer i comprensible de manera fàcil i ràpida Hi té una importància cabdal el colorit, compost d’un nombre limitat de tintes planes que el fan ésser més o menys visible a distància segons els tons emprats i llur distribució dins la composició El cartell té uns precedents històrics molt antics, que es remunten a Egipte i a Mesopotàmia, així com a Grècia i a Roma Igualment…
Oci i diversió: teatre, meuques, toros, balls
El context La societat mancada de distraccions que descrivia Josep Coroleu i Inglada a Memorias de un menestral de Barcelona començà a canviar a partir del 1840 El cens del 1847 d’aquesta ciutat registrà 174 746 habitants, la qual cosa representava un increment de població del 47,7% en només dotze anys, i aquest tant per cent es disparà de mitjan segle en endavant fins que arribà als 450 000 al final del vuit-cents El creixement era fruit de la industrialització, que imposava una nova dinàmica social La indústria tèxtil havia culminat el seu procés de mecanització devers el 1830 Això no vol…