Resultats de la cerca

Collaborador als mitjans de comunicació des del 1964, bé que tractà l’actualitat política i cultural, s’especialitzà com a comentarista musical, camp en el qual destacà per la seva difusió de la Nova Cançó , sobre la qual publicà els llibres La Nova Cançó 1976 i Crònica apassionada de la Nova Cançó 1996 Autor d’articles en un gran nombre de diaris i revistes de Catalunya El Correo Catalán , Destino , Tele-estel , Tele-exprés , Serra d’Or , La Vanguardia , Avui , El Periódico , Dossier Econòmic , L’Hora , El Noticiero Universal , entre d’altres, des del 1976…

Per exemple, auto , en el significat d’'automòbil’, ha donat lloc a mots com autobús, autopista, autoestop tele , reducció de ‘televisió’ ha produït telediari

Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó  1954 Publicà…

Dedicat inicialment a la docència, posteriorment passà al món editorial i literari Collaborà en la premsa gironina des dels anys setanta, especialment a Canigó , i també en  El Correo Catalán , Tele-exprés  i Tele-Estel La seva obra literària s’inicià amb  el poemari Mont Perdut 1955, sobre l’exili de la seva família, al qual seguí l’assaig Turistes, sirenes i gent del país 1967 Més tard publicà  Sempre sentíem parlar de la guerra 1968, Història d'un home errat 1969, Conte d'amor 1971 i Els Països Catalans , 1984 Vinculat a Òmnium Cultural, fou també un destacat…

Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició

En el llibre memorialístic La memòria és un gran cementiri 1990 feu un repàs de la seva llarga trajectòria i oferí un testimoni privilegiat d’algunes iniciatives periodístiques que marcaren època en ple franquisme, com ara la renovació d’ El Correo Catalán o la fundació de Tele-exprés

Fundà la revista esportiva humorística Barrabás i les publicacions satíriques El Papus 1974 i El Jueves 1977 Collaborà en El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona , Tele/eXpres , Onda Cero i Televisió de Catalunya, entre d’altres Creà el personatge Jordi Culé al principi dels anys noranta, que representava un seguidor del Barça

Es constituí a Madrid al febrer del 1998 i té per objectiu actuar com a grup de pressió en la defensa dels interessos dels associats En formen part Antena 3, Tele 5, Cuatro, la Sexta, Net Tv, i Veo És molt crítica amb les televisions públiques i defensa la supressió de la publicitat de tots els mitjans públics

S’inicià en el diari Tele/exprés el 1976, per passar a El Periódico de Catalunya el 1982 El 1991 va esdevenir subdirector de Mundo Deportivo , diari del qual és director adjunt des del 1997 Ha seguit diversos campionats europeus i mundials de futbol, com també la crònica olímpica Ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Gloria olímpica 1986

Fou creada l’any 1994 com a productora de televisió i internet, i s’ha anat diversificant dins l’àmbit multimèdia Entre els seus clients figuren el Grupo Prisa, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Tele-5 o la Universitat Oberta de Catalunya, entre d’altres Des del juliol del 2005, gestiona els serveis informatius i l’explotació tècnica de Barcelona Televisió