Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica
Organisme creat el 1973, pertanyent a la Unió Europea i format pels comitès electrotècnics d’àmbit estatal de la Unió, a més dels d’Islàndia, de Noruega i de Suïssa.
Homòleg europeu de la Comissió Electrotècnica Internacional, amb qui collabora estretament, s’encarrega d’elaborar les normes, obligatòries per als estats membres, aplicables als dispositius i aparells elèctrics, també als de telecomunicació, de manera que hom garanteixi la seguretat dels usuaris i l’intercanvi lliure en el camp electrotècnic entre els països representats En collaboració amb la Comissió Electrotècnica Internacional IEC defineix les normatives sobre radiacions electromagnètiques EMI i EMC que han de complir els equips elèctrics i electrònics
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència…
Mateo Valero Cortés
Electrònica i informàtica
Enginyer.
Director des de la seva creació 2004 del Centre de Supercomputació de Barcelona a la Universitat Politècnica de Cataluya UPC, del qual forma part el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, és enginyer superior de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid 1974 i doctorat per la UPC 1980, d’on n'és professor des del 1974 i catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors, des del 1983 Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Belgrad 2008, Tecnològica de Chalmers 2008, Las Palmas de Gran Canària 2009 i Saragossa 2011…
múltiplex
Sistema de telecomunicació basat en la tècnica del multiplexatge
.
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…
teoria de la informació
Electrònica i informàtica
Teoria matemàtica que tracta de la transmissió, l’emmagatzematge i la transformació de la informació.
Comprèn tots els aspectes de la comunicació humana i entre màquines El mètode d’estudi és eminentment estadístic i té aplicacions importants, especialment en l’optimació dels sistemes de telecomunicació Basat en els treballs de N Nyquist i RWL Hartley fets el 1924 i el 1928, CE Shannon exposà el 1948 una teoria, que anomenà de la comunicació , sobre la transmissió de la informació, la qual ha donat lloc a aquesta branca de la cibernètica Cal esmentar també les aportacions de Gabor, Weaver, Wiener i Tuller Hom defineix la informació com el contingut mesurable d’un missatge o d’un…
telemesura
Física
Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.
Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten
fibra òptica

A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…
radiocomunicació
Telecomunicació feta per mitjà d’ones radioelèctriques, l’aspecte tècnic de la qual constitueix la radiotècnia
.
Entre els sistemes de radiocomunicació més coneguts cal esmentar la radiotelegrafia , la radiotelefonia i, especialment, la radiodifusió i la televisió
teletípia
Sistema de telecomunicació telegràfica o radiotelegràfica que permet de transmetre un text per mitjà d’un teletip.