Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
arribada forçosa
Transports
Dret marítim
Acció d’atènyer un vaixell un indret de la costa no previst en la seva ruta per causes imprevistes i extraordinàries.
És una mesura que pren el capità per a la seguretat del vaixell davant incendis, tempestes, falles mecàniques de propulsió, vies d’aigua, temor de guerres, etc
mode subjuntiu
Gramàtica
Mode verbal, marcat per l’actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb.
En oracions subordinades és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants Els temps del mode subjuntiu són el present i l’imperfet, amb els corresponents temps composts indicatiu
purista
Lingüística i sociolingüística
Persona que afecta de parlar i escriure amb un gran respecte a la puresa de la llengua o hi té un interès intransigent.
L’actitud purista pot ésser caracteritzada pel desig de fixar la llengua en un estadi determinat de la seva evolució, considerat com a ideal i més perfecte, o pel temor a qualsevol influx lingüístic estranger, de barbarisme o neologisme
Llop IV de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1254-88).
Fill de Dídac III, ajudà Sanç IV de Castella contra els infants de la Cerda Afavorí els jueus El gran poder econòmic que adquirí mitjançant el comerç amb Castella i Aragó provocà el temor de Sanç IV, el qual el féu assassinar
Gosudarstvennoje Političeskoje Upravlennije
Política
Policia política soviètica, amb poder judicial, creada a Moscou l’any 1922.
Estesa a tota l’URSS, el 1923 esdevingué l’OGPU Fou eficaç els primers moments de la collectivització, però els processos secrets la feren molt impopular El gran poder que adquirí infongué temor als mateixos dirigents soviètics, que la reorganitzaren i fou integrada al NKVD
Leopold I de Bèlgica
Història
Rei de Bèlgica (1831-65).
Fill del duc Francesc de Saxònia-Coburg-Gotha El 1830 rebutjà la corona de Grècia, per desacord amb les potències, però acceptà 1831 la de Bèlgica, en obtenir llur suport El temor d’una annexió del país a França l’acostà a Prússia, en la qual s’emmirallà no assolí, però, d’imposar-se al parlament
Hurtado de Jerez
Música
Compositor andalús actiu des del final del segle XV fins al començament del XVI.
En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455
psicogènia
Psicologia
Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l’observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l’influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d’un grup social.
Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes en què resulta posat en qüestió el lloc que l’individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l’envolten, els mancaments educacionals d’afecte, d’autoritat, de convivència, etc i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus temor, joia, cops morals, etc
pena
Dolor, angoixa, morals que provenen de l’ànsia, del temor, de la compassió.
dons de l’Esperit Sant
Cristianisme
Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.
Hom n'admeté l’existència en l’època patrística A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat Hom distingeix generalment els dons del coneixement enteniment, saviesa, ciència i consell i els de la voluntat pietat, fortitud i temor de Déu