Resultats de la cerca
Es mostren 2214 resultats
pena de terç
Història del dret català
Del segle XIII al XVIII, en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes en els quals s’imposava una obligació de pagament, clàusula penal contractual inserida normalment o per al cas d’incompliment de l’obligació: el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc, mesura coactiva que obligava a pagar el deute per tal que el debitor no pogués ésser empresonat com a deutor del fisc.
L’instrument públic on hi havia aquest pacte rebia vulgarment el nom d'escriptura de terç Generalment en aquesta mena de contractes hi era addicional la clàusula guarentígia
escriptura de terç
Dret català
Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.
Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia , que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial
principi del terç exclòs
Lògica
Principi segons el qual, en el cas de dues proposicions contradictòries, mai no poden ésser alhora falses ambdues, és a dir, només pot ésser falsa l’una o l’altra, i no és admissible una tercera alternativa.
Aquest principi ve a ésser complement del de no-contradicció pricipi de contradicció, del qual deriva la impossibilitat que dues proposicions contradictòries siguin veritables alhora
terç d’una verga
Transports
Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació.
terç d’una antena
Transports
Cadascuna de les tres parts en què hom considera dividida l’antena d’una barca.
Eleccions a procuradors a Corts pel terç familiar
Se celebren eleccions a procuradors a Corts pel terç familiar Joan Antoni Samaranch i Torelló és elegit a Barcelona
Greus aiguats al terç nord-est dels Països Catalans
Els aiguats provoquen més de quatre-centes víctimes, la meitat de les quals als nuclis poblats de l'entorn del Canigó, a la Catalunya Nord La resta es distribueixen per a les comarques gironines i, especialment, per la d'Osona, on es produeixen una seixantena de morts
Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
Militar
Unitat militar organitzada a la zona franquista pel gener del 1937 i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana.
Disposava de 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo batalla de Belchite Reorganitzat i amb els efectius d’un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l’Ebre enquadrat en la 74 Divisió, en els sectors de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa Operà encara a Pena-roja Tingué en total 316 morts Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l’antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del…
Sector financer i mercat de capitals al primer terç del segle XIX
Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…