Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
mona de Gibraltar
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que ateny 75 cm de longitud total i 45 cm d’altura a la creu.
Les orelles són curtes, el tronc és robust, i el pelatge, dens però curt, és de color terrós fosc al cap, terrós groguenc al dors i a les extremitats i groc a la part ventral Habita a les zones boscoses del Marroc i d’Algèria i es troba també a Gibraltar, però hom creu que en aquest últim lloc fou introduïda No és una espècie de simi coneguda per l’home europeu, ja des de temps molt antic
raça danesa
Mastologia
Raça de gossos que, malgrat el nom, hom no creu originària de Dinamarca.
Té el cos robust, esvelt i elegant el cap és llarg i acaba amb un morro aplanat, les orelles són petites i dretes, i la cua, llarga El pelatge és curt i pot ésser uniformement negre, gris, blanc o terrós, tigrat amb ratlles fosques sobre fons gris o terrós i també tacat de negre sobre fons blanc És alà i gos de guarda molt fidel N'hi ha dues espècies, segons la talla El de més talla també és conegut pel nom de gran danès o dog alemany
ratolí
Ratolí
© CDC
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors de la família dels múrids, de poca grandària, inferior a la de les rates, amb el cap diferenciat del cos i amb la cua llarga i escatosa.
Tenen el crani allargat i la dentadura proveïda d’una dent incisiva, sense ullals ni premolars i amb tres molars El ratolí de camp lleonat Apodemus flavicollis té uns 8-11 cm de llargada, cua de mida igual a la del cos, pèls escassos i escampats, orelles ovalades i relativament llargues, potes anteriors més curtes que les posteriors, i pelatge terrós rogenc o lleonat grisós amb una taca groga molt palesa a la gola Habita a les zones més espesses dels boscs dels Pirineus El ratolí de camp comú Apodemus sylvaticus , una mica més petit que el ratolí de camp lleonat i sense la taca groga, és…
asbolita
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès i de cobalt hidratat, CoO·2MnO2·4H2O.
Mineral que es presenta en masses negres i d’aspecte terrós semblant al sutge és mena del cobalt
colom perdiu
Colom perdiu
(CC0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, amb els tarsos alts i robusts, amb els dits proveïts d’ungles grosses i corbades; té les ales petites i la cua arrodonida.
El cap és blavós, el dors, de color terrós, i la regió ventral, vermella Habita a Cuba i a Florida
peluda d’alga
Peluda d’alga
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, que no sol passar dels 15 cm de longitud total, molt semblant al llenguado però amb l’aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent.
És de color castany o gris terrós i habita als fons baixos de la mar Mediterrània La seva carn és menys estimada que la del llenguado
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional
lluert
Ictiologia
Peix de l’ordre dels mictofiformes, de la família dels aulòpids, que ateny uns 40 cm, amb el cos allargat, el cap gros i fort i els ulls ben desenvolupats.
La primera aleta dorsal té el primer radi prolongat en un filament És d’un color terrós, amb faixes transversals fosques Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
marga
Mineralogia i petrografia
Agronomia
Roca sedimentària que conté argila i d’un 35 a un 65% de carbonat de calci.
És d’aspecte terrós, bastant friable i, a causa de la freqüent presència de pirita, de color grisenc És utilitzada per a fabricar ciment de construcció i per a adobar certes terres
llebre
Llebre comuna
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…