Resultats de la cerca

El 1850 es traslladà a Girona i serví el Dr Ros, cirurgià de l’Hospital de Santa Caterina de Girona El 1870 fundà, amb Carme Esteve, l’Institut de les Religioses de Sant Josep, dedicat a l’atenció dels malalts tant a les cases particulars com als hospitals El 1880 la congregació inaugurà el noviciat, i els anys següents fundà noves comunitats a la Bisbal d’Empordà, Banyoles, Lloret de Mar, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols i Blanes El 1928, el papa Pius XI concedí l’aprovació pontifícia i el Decretum Laudis a la congregació aprovació definitiva del 1936 El 1996 s’obrí a la diòcesi…

Es decantà, en política, cap a la dreta Entre els orientadors, hi hagué els sacerdots Miquel Bonet director, Amadeu Colom i Narcís Tibau, i tingué un bon nombre de collaboradors joves

Fundat l’any 1928, el seu primer president fou Josep Querol Inicialment se centrà en el cicloturisme i en un equip de competició de carretera, d’on sorgí Miquel Casas, guanyador de la Volta a Catalunya l’any 1945 Entre el 1950 i el 1980 l’activitat fou escassa El 1989 organitzà per primera vegada la Diada de la Bicicleta a Caldes Posteriorment organitzà alguna prova de l’Open infantil de BTT i proves de trial A les seves files es formaren ciclistes com Àngel Edo o Rafel Tibau

És autor d’assaigs i reportatges de tema local i mariner — Lloret de Mar 1959, Dos segles de marina catalana 1961, Vint anys de turisme a la Costa Brava 1970, La cultura tradicional i el parlar de Lloret 1989, en collaboració amb C Rebollo Tibau, El ballet clàssic català 1984, Diccionari de veus populars i marineres 1985— i d’una detallada biografia del pintor Josep de Togores 1970, les converses amb el qual donaren lloc al volum Monòlegs amb Esteve Fàbregas i Barri 1989 Altres obres seves són Alba de prima 1977, La serp es mossega la cua 1978, Boira illuminada 1980, Un ciri a la…

Es dedica a l’assistència dels malalts Aprovada provisionalment el 1920 i definitivament el 1936

Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió La temporada següent 1951-52 obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a…

La crisi econòmica va afectar de ple gairebé tots els àmbits de l’esport a Catalunya Amb tot, es van poder celebrar diferents èxits, des dels triomfs en les lligues de campions del FC Barcelona, en futbol i handbol, i del CN Sabadell waterpolo femení, fins a la designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017 L’èxit de Tarragona, que competia amb la ciutat egípcia d’Alexandria, es va confirmar el 15 d’octubre, dos dies abans que Barcelona celebrés el 25è aniversari de la seva nominació olímpica El nou alcalde de la capital catalana, Xavier Trias, va mantenir l’aposta del seu…

La pista de joc, de superfície llisa, té forma rectangular habitualment 40 x 20 m i la delimiten unes tanques de poc més d’un metre d’alçària L’hoquei sobre patins modern nasqué al final del segle XIX a Anglaterra, on hi havia moltes pistes de fusta per a patinar sobre rodes, que s’havien posat de moda en algunes ciutats europees com Londres, París o Berlín, i també als Estats Units El seu origen és el rink polo o roller polo , un primitiu hoquei sobre patins que segons algunes fonts sorgí quan l’anglès Edward Crawford, en tornar d’un viatge a Chicago i conèixer l’hoquei sobre gel, portà…

En un any en què les reivindicacions nacionals van ser tan rellevants, un seguit de fets van demostrar la impossibilitat de deslligar l'esport de la política La Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC va redactar un manifest reivindicatiu contra els greuges a l'esport català, al qual es van adherir clubs, esportistes, consells esportius, voluntaris i una àmplia majoria del teixit associatiu esportiu de Catalunya El manifest es va presentar el 19 de març en un gran acte a Barcelona amb la participació, entre d'altres, dels presidents del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i del RCD…