Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
El Tio Nelo
Setmanari
Setmanari satíric en català publicat a València en dues èpoques (15 de febrer — 22 de novembre de 1862 i 5 de març — maig de 1870).
En la primera n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep MAyoldi en la segona l’imprimia Joan Guix Hi collaboraren Josep Manuel Blat, Enric Pérez i Escrig, Enric Escrig i González i altres Publicà part de les Notas al canto del Turia , amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra Mantingué una crítica constant contra El Saltamartí
Jaume Tió i Noè
© CIC-Moià
Literatura
Escriptor i advocat.
Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l'any 1942 L'any 1836 anà a França i s'installà a París, on féu amistat amb el duc de Rivas i Martínez de la Rosa i collaborà a El Orbe Literario i Le Siècle 1837 El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat Formà part de la redacció d' El Guardia Nacional , de Pau Piferrer, i d' El Constitucional 1839, i collaborà, entre d'altres, a El Solitario i El Heraldo Fundà i dirigí la…
Jaume Tió i Noé
Literatura catalana
Dramaturg, poeta, prosista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra De joventut aventurera, viatjà a Ma-drid 1835 i 1838 i a França 1836-38, on, a París, comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a “Le Siècle” i “El Orbe Literario” Es llicencià en dret a Barcelona 1842, on collaborà, entre altres publicacions, a “El Vapor” i “El Guardia Nacional” i dirigí “El Heraldo” i la collecció “Tesoro de Autores Ilustres”, en què inclogué versions, entre altres autors, de George Sand, Dumas i Sue, i hi edità Manuelde Melo i Francesc de Montcada També traduí al castellà Balzac, Guizot i, segons notícia ja de l’època,…
diòxid de titani
Una de les menes naturals del titani.
Ocorre en forma d’anatasa, brookita i rútil És insoluble en aigua i en els àcids diluïts, i soluble en els àlcalis i l’àcid sulfúric calent Es fon amb descomposició a 1 640°C, i té aplicació com a pigment en una gran varietat de camps
oncle
Germà del pare o de la mare.
anatasa
Mineralogia i petrografia
Òxid de titani, TiO2, dit també octaedrita.
Cristallitza en el sistema tetragonal, formant cristalls petits bipiramidals o arrodonits implantats de manera dispersa, d’exfoliació perfecta, color negre, marró i rarament incolor, i esclat diamantí Té duresa 5,5-6 i pes específic 3,9 Sol trobar-se en esquerdes juntament amb el cristall de roca El TiO 2 és trimorf les altres dues formes de mineralització són el rútil i la brookita
brandó
Tió encès.