Resultats de la cerca

El 1876 s’establí a l’Uruguai Treballà com a viatjant per a la companyia d’assegurances Standard Life Insurance i, més tard, fou propietari d’una tipografia El 1885 fundà, amb altres catalans, a Montevideo, la revista “La Gralla” 1885-88, escrita en català, de la qual fou director fins el 1886 Hi collaborà assiduament amb articles signats amb el pseudònim de Slofar El mateix 1886 fou elegit vocal bibliotecari de la comissió directiva de la de la Societat Catalanista Rat Penat, encarregada de redactar el reglament del seu funcionament, de la qual eren membres, entre altres, Josep Baitx i…

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i, amb el seu germà  Lluís Millà i Gàcio , la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques

Perfeccionà l’ús dels caràcters mòbils en la impressió de mapes i introduí les interlínies progressives

Fundà a Basilea 1491 una impremta, en la qual estampà més de tres-centes obres Fou l’introductor a Alemanya dels caràcters tipogràfics itàlics i romans Amic íntim d’Erasme, li publicà obres

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953

Després dels estudis secundaris s’inicià ja en la publicitat Fundà i dirigí, a Lleida, la revista d’avantguarda “Art” 1933, i exposà individualment a Barcelona, Madrid, etc El 1939 s’exilià a França Defensà el grafisme llatí Doctrine et action , Richesse de la graphie latine , Grace et harmonie du graphisme latin et autres remarques , etc i dibuixà caràcters i vinyetes tipogràfiques Els alfabets més importants que dibuixà són París , Flash , Ilerda i Crous Vidal

Com el seu pare, Josep Pradell, fou encepador de l’armeria de Ripoll S'establí a Barcelona, on, a estones lliures, gravà punxons de lletres per a fer matrius de diferents cossos d’impremta, tot i que era illetrat El 1763 s’adreçà a la Junta de Comerç de Barcelona i li oferí de fer matrius en caràcters grecs i llatins en canvi d’una pensió El capità general, marquès de la Mina, el recomanà a Carles III d’Espanya, que li oferí una pensió important en canvi que s’establís a Madrid, cosa que féu 1765 encara que no sabia parlar castellà El 1767, a petició seva, fou admès com a membre de la…

Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre Mort aquest, s’installà pel seu compte inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants La seva empenta el portà a patrocinar el setmanari…