Resultats de la cerca

La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II…

L’expressió original à la silhouette feia referència a uns vestits sense plecs ni butxaques i a unes caricatures amb pocs traços amb què hom ridiculitzava el funcionari de finances francès Étienne de Silhouette 1709-67 i la seva parsimònia administrativa

La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la…

Una de les cinc puntes da d’ésser al capdamunt altrament, hom en diu estrella invertida Quan la de sis puntes en té dues a dalt, hom en diu estrella decantada , estrella radiant si té raigs ondulats, i estrella eriçada si porta petits traços entre els raigs, generalment més curts

El bec pot ésser punxegut o ample, tallat en escaire o en bisell, de punta rodona o de bola estilogràfica Acostuma a ésser tallat pel mig a fi de permetre que les dues puntes que en resulten escampin millor la tinta en obrir-se Aquesta clivella produeix els traços gruixuts i prims

Conegut ja en les inscripcions lapidàries gregues i llatines, era un simple traç horitzontal o triangular entre els romans a les extremitats dels caràcters capitals escriptura capital

Es caracteritza pels traços incisius i audaços, per la sumptuositat de l’ornamentació i per l’emmarcament amb fulles d’acant, que s’aparten de la tradició irlandesa i mostren una estreta relació amb les escoles del N de França L’obra mestra és el Benediccional de Sant Aethelwold ~963-984 British Museum, Londres

El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol Participà en els Salons de Maig i rebé diversos premis Exposà individualment per primera vegada l’any 1959 La seva obra, el tema central de la qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos També és autor d’illustracions per a llibres i de dissenys d’estampats

La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l…