Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
racional
Història
Dret
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, oficial municipal encarregat de les finances.
A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui…
Ramón Vázquez Molezún
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Amb el pavelló d’Espanya a la Triennal de Milà 1954 obtingué el Gran Premi, i es convertí —juntament amb Antonio Corrales, amb qui dugué a terme la majoria d’obres— en un dels exponents més típics de l’anomenada “generació del 50” El 1955 feren l’Instituto EM de Herrera de Pisuerga, on potenciaren els tancaments de fusta i un sistema de cobertes inclinades de ventilació el 1958 obtingueren la medalla d’or de l’Exposició de Brusselles pel pavelló d’Espanya, de mòduls hexagonals prefabricats Amb els mateixos elements fou edificat el pavelló d’Espanya a la IV Feria Nacional del…
Josep Duran i Esteva
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i escenògraf.
Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona 1985 L’any…
Antoni Cumella i Serret
Placa ceràmica d’Antoni Cumella i Serret
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules…
Sori Yanagi
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador japonès.
Estudià belles arts a la Universitat de Tòquio, però en conèixer l’obra de Le Corbusier es dedicà al disseny En 1940-42 treballà amb la dissenyadora Charlotte Perriand, aleshores contractada com a assessora per a la cambra de comerç del Japó El 1952 fundà l’Institut de Disseny Industrial Yanagi, i el 1954 llançà la seva creació més coneguda, el tamboret papallona , de seient lleugerament corbat i amb el qual guanyà la medalla d’or de la Triennal de Milà Aplicà les seves idees, basades en la simplicitat de l’art tradicional japonès, a una gran diversitat d’objectes quotidians, des…
Concurs Internacional de Piano de Santander Paloma O’Shea
Música
Certamen creat per Paloma O’Shea el 1972.
Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el període 1978-…
Joaquim Gomis i Serdañons
Fotografia
Fotògraf.
Començà a interessar-se per la fotografia pels volts del 1920 Molt ben relacionat amb ambients de l’avantguarda catalana, fou membre fundador de l’ ADLAN 1932, i després de la Guerra Civil de 1936-39, del Club Cobalto 49 1949 Feu una llarga sèrie de fotografies de l’obra d’ Antoni Gaudí 1930, que contribuïren a la seva revalorització estètica Molt amic de Joan Miró , en 1940-48 el fotografià regularment en plena activitat Tingué igualment bona amistat amb Alexander Calder , Picasso i Paul Éluard , i treballà per a marxants tan importants com Aimé Maeght o Christian Zervos El 1951 obtingué…
Joan de Barberà
Cristianisme
Primer abat triennal del monestir cistercenc de Benifassà, elegit el 1554 i en successives reeleccions fins el 1579.
Obtingué del papa Pau IV les atribucions episcopals, i del rei Felip II de Castella 1562, els drets sobre les mines d’aigua dels termes de la tinença de Benifassà
Alfred Arribas i Cabrejas
Arquitectura
Arquitecte.
La seva activitat és regularment associada amb Miquel Morte, i en algunes ocasions amb el dissenyador Javier Mariscal Entre les seves obres, d’estètica molt personal i tecnològicament avançada, destaquen la discoteca Louie Vega, premi FAD de l’opinió del 1989 la remodelació de les torres de la porta d’Àvila del Poble Espanyol de Barcelona la discoteca Gran Velvet de Montigalà, Badalona el bar Barna Crossing de Fukuoka i el Museu d’Art Contemporani de Takamatsu, al Japó el restaurant giratori de l’Oriental Pearl Tower de Xanghai, a la Xina el Pavelló Seatstadt a la Ciutat de lèAutomòbil de…
Johann Eichorn
Música
Impressor i tractant en llibres alemany.
El 1547 ingressà a la Universitat de Frankfurt, i alhora s’inicià en l’ofici d’impressor Dos anys més tard es posà al capdavant de la impremta de Nicolaus Wolrab, i aviat esdevingué l’impressor oficial de la universitat, càrrec que el connectà amb l’humanista Jodocus Willich El 1572 obtingué una patent imperial sota la protecció de Maximilià II Se’l pot considerar un dels responsables de la importància que assolí la seva ciutat natal al segle XVI com a mercat de llibres Cal esmentar la celebració a Nuremberg d’una fira amb caràcter triennal, que atreia impressors tant d’Alemanya…