Resultats de la cerca

Ha realitzat fotografia publicitària i documental Ha publicat Oficis artesans de la ciutat 1984, NMRubió i Tudurí El jardí obra d’art 1985 i Balnearis de Catalunya 1986

Fill de Pere Riudavets i Tudurí Autor de la Cartilla de dibujo topográfico Madrid, 1856 Collaborà com a dibuixant en La Ilustración Española y Americana i en altres revistes Fou illustrador dels Cuentos de Calleja

Era adherida a la Federació Internacional de la Premsa Tècnica Fou dirigida per Ramon Peypoch i Pich, i entre els membres del consell directiu hi havia Leandre Cervera, Josep Grau i Cases, Enric Rebés i Castellà, Santiago Rubió i Tudurí i Josep de C Serra i Ràfols En foren redactors, entre altres, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Campalans, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila

La proposta d’un Commonwealth llatí que tingués com a antecedent l’horitzó polític de la confederació de la corona de Catalunya i Aragó fou realitzada per Nicolau M Rubió i Tudurí en un assaig escrit i publicat en llengua francesa, a París, el 1945 Aquesta proposta es va introduir en els debats sobre el futur d’Europa i sobre el de Catalunya iniciats després de la guerra europea de 1914-1918, coneguda com a Primera Guerra Mundial Un Commonwealth llatí 1945 Per a un sector important de l’opinió pública europea, l’hora dels nacionalismes d’estat Rubió i Tudurí en diu “…

Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista

En 1944-62, etapa eclèctica, publicà articles d’Alomar, Ràfols, Cirici, Sostres, Cirlot, Rubió i Tudurí, Moragas, Bohigas En 1963-70 inclogué números monogràfics Domènech i Montaner, 1963 Suburbis, 1965 Arquitectura oblidada i Turisme , 1966 ADLAN© , 1970 i collaboracions de caràcter sociològic Garrut, Coll i Alentorn, Pinilla, Duocastella, Ros i Hombravella Des del 1970 augmentà la difusió, s’accentuà l’arrelament en la societat catalana sèrie “Arxiu Històric” i el títol fou canviat pel de “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo” El 1977 s’interrompé la publicació, reiniciada el…

Publica llibres d’arquitectura, disseny gràfic, fotografia i art contemporani, seguint un format d’edició innovador, i manté una presència internacional important Prengué el nom d’Actar del títol del manifest que, l’any 1931, l’arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí escriví en defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, títol que prenia les primeres lletres de les paraules “activitat” i “arquitectura” Amb seu a Barcelona i Nova York, rebé el premi Ciutat de Barcelona a la Projecció Internacional 2007, el Premi Nacional de disseny de la Generalitat de…

Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935,…

Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista, l’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià Montoliu En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M Rubió i Tudurí La primera junta directiva fou presidida per Joan A Güell i en formaren part Josep Puig i Cadafalch i Frederic Rahola, entre d’altres Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura i la protecció del paisatge Creà un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica,…

Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’…