Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Referèndum d’independència de Catalunya
Amb la pregunta "Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república" se celebra el referèndum sobre la independència de Catalunya Declarat illegal pel Govern espanyol, durant les dues setmanes anteriors els preparatius i la logística són objecte de repressió a càrrec de les forces policials i la judicatura Com a resposta al desplegament d’un gran nombre de mossos d’esquadra i d’efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil vinguts de diferents punts de l’Estat, els votants bloquen de manera organitzada i pacífica les seus electorals per evitar que les clausurin Els dos…
Gonzalo Ruiz Zapatero
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador castellà.
Catedràtic de prehistòria de la Universidad Complutense de Madrid 1996, ha centrat la seva recerca en l’estudi de la cultura dels camps d’urnes a la península Ibèrica i en la renovació teòrica i metodològica de la disciplina arqueològica Entre les seves publicacions destaca Los campos de urnas del NE de la Península Ibérica 1985
Jordi Claustres
Arqueologia
Arqueòleg.
Resident al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló Treballà també sobre Illiberis l’antiga Elna, sobre Parestortes, i reconegué dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers Entre els estudis que feu es destaquen L’oppidum de Cessero 1943, Les graffiti romains de Peyrestortes 1958 i Stratigraphie de Ruscino 1951
Anny de Pous
Historiografia catalana
Historiadora i arqueòloga nord-catalana d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també…
beribrace
Prehistòria
Individu d’un poble ramader que, segons l’Ora Marítima d’Aviè —única font que l’esmenta—, s’havia establert, vers els segles VI-V aC, a les contrades muntanyenques del nord-oest del País Valencià, al límit amb les de Castella i Aragó.
Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència
Referèndum d’autodeterminació a Timor Est
Amb una participació del 99%, Timor Est celebra el referèndum en què decideix si accepta el pla d’autonomia proposat per Jakarta o si prefereix iniciar el procés de transició cap a la independència Durant la jornada un treballador de l’ONU mor en un enfrontament en un collegi electoral de Dili i tres observadors de l’ONU són assassinats, poc després del tancament de les urnes, per grups de paramilitars proindonesis, que ja durant la campanya havien provocat nombrosos incidents i una dotzena de morts
Commemoració de les primeres eleccions després del franquisme
Les Corts Espanyoles celebren els quaranta anys de les primeres eleccions democràtiques celebrades el 15 de juny de 1977 El principal acte se celebra al Congrés dels Diputats, on el rei Felip VI pronuncia un discurs lloant la Constitució del 1978, l’estabilitat, les lleis i la unitat d’Espanya Durant el discurs, els diputats del PDeCAT aixequen cartells amb urnes En l’acte, el rei condecora els diputats constituents, entre els quals hi ha l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa L’homenatge és durament criticat per Units Podem
túmul de Son Ferrer
Talaiot
Jaciment arqueològic
Necròpolis
Túmul i necròpolis talaiòtics del terme municipal de Calvià (Mallorca).
El jaciment és situat a la península de Santa Ponça Calvià, Mallorca i està constituït per diversos murs adossats que formen una estructura escalonada És l’únic que ha estat excavat a Mallorca, a part del de Son Oms, desmuntat en construir-se la segona pista de l’aeroport de Son Sant Joan Construït abans del segle V aC, en les seves primeres etapes tingué probablement funcions religioses, però posteriorment esdevingué el centre d’una necròpolis que possiblement cal relacionar amb el poblat del Puig de sa Morisca i que, a la vegada, està formada per dues àrees ben diferenciades una cova on s’…
Vil·lanovià
Prehistòria
Cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya, i que es divideix en tres fases: Bennacci I, II i III, nom d’una important necròpolis.
És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que…
puig de la Nau
Poblat ibèric situat al terme municipal de Benicarló (Baix Maestrat), a l’antiga Ilercavònia.
S'estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia Ocupat des dels segles VIII-VII aC bronze final per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament…