Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
William Alvin Baum
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Treballà als observatoris de Mont Palomar 1950-65 i de Lowell 1965-91 Establí fotoelèctricament noves seqüències de les magnituds estellars, estudià les galàxies i en mesurà la brillantor relativa amb un comptador de fotons incorporat al telescopi de 5 m, mesurant així el desplaçament de l’espectre continu vers el vermell i en deduí la velocitat aparent de recessió També contribuí a obtenir el primer espectre ultraviolat del Sol i proporcionà dades per a estructurar un model de l’univers d’acord amb la teoria de la relativitat 1957 Participà també en el projecte Viking de recerca a Mart i en…
Deimos
Astronomia
Satèl·lit de Mart descobert el 17 d’agost de 1877 per Asaph Hall des de Washington.
El seu període de revolució sideral és de 30 h 17 min 55 s Les observacions transmeses a la Terra pels vehicles Mariner i Viking han mostrat que aquest satèllit és ellipsoidal, els eixos del qual mesuren 15, 12 i 11 km respectivament La seva superfície és coberta de cràters, entre els quals en destaquen un de circular, d’1 km de diàmetre i de perímetre molt pronunciat, i un altre de 2 km de diàmetre i formes gairebé esborrades Aquest darrer fet demostra que l’erosió produïda pels impactes de partícules arribades de l’espai interplanetari a baixa velocitat, o les partícules…
Jordi Tiñena i Amorós
Literatura catalana
Novel·lista.
En l’àmbit de l’ensenyament versionà i actualitzà diversos autors i obres com R de Perelló, J Roig, J Martorell, FP Briz, A de Bofarull, W Scott, “ Curial i Güelfa ”, “ Blandín de Cornualla ” i publicà la Guia de consulta ràpida de literatura 1994 Conreà la novella de caire històric amb Mort a Menorca 1994, Un dia en la primera vida d’Isahk Butmic 1995, premi Ciutat d’Alzira 1994, Els vespres de Don Magí Castellarnau 1995, La dona del grill 1996, El comediant de Perpinyà 1997, Dies a la ciutat 1995, premi Pin i Soler 1998, L’ombra del coronel 2002, El mercant 2005, Peix de gat 2011, El gos…
Johannes Andreas Hallén
Música
Director, compositor, mestre i crític suec.
Del 1866 al 1871 estudià a Alemanya amb C Reinecke, J Rheinberger i E Rietz Exceptuant el parèntesi de la seva estada a Berlín com a professor de cant 1879-83, la seva activitat se centrà al seu país natal, on es convertí en un dels principals promotors de la vida musical, essent director de la Societat Musical de Göteborg 1872-83, de la Societat Filharmònica 1885-95 i de l’Òpera Reial 1892-97, com també fundador i director de la Societat Filharmònica de Malmö 1902-07 Des del 1909 fins al 1919 ensenyà composició al Conservatori d’Estocolm i treballà com a crític musical de "Nya Dagligt…
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les fotografies preses…
Reykjavík

Vista de la ciutat de Reykjavík
© Comunitat Europea
Ciutat
Capital d’Islàndia.
És situada a la costa SW de l’illa a la vora de l’àmplia badia de Faxaflói i prop de la península de Reykjanes S'aixeca en una de les zones volcàniques de l’illa, cosa que origina la presència de nombroses solfatares i fonts d’aigua calenta, les quals són aprofitades mitjançant una xarxa de distribució i nodreixen de calefacció les cases A les funcions administratives, pròpies de la seva capitalitat, uneix una destacada importància comercial i industrial aquesta última basada en les construccions navals i indústries alimentàries conserves de peix Centre d’ensenyament superior Háskóli Íslands…
Carl Edward Sagan
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…
art noruec
Art
Art desenvolupat a Noruega.
Resten del període viking 800-1050 vaixells —com el d’Oseberg Universitat d’Oslo— i restes d’algun temple, com el d’Urnes, a Sogn Amb motiu de la cristianització duta pel rei Olaf el Sant penetrà el romànic catedral de Drontheim, segle XII, ampliada en gòtic al segle XIII Producció genuïna de Noruega són les stavkirken —esglésies de fusta—, com les de Gol, Fantoft i Borgund ~1150, que mantenen elements de la tradició vikinga La decadència cultural iniciada al segle XIV, que durà quatre-cents anys, és pobra en realitzacions sobresurt, tanmateix, l’escultor Anders Smith segle XVII Durant la…
Titan

Titan II
Astronàutica
Família de míssils balístics intercontinentals dependents de les forces aèries dels EUA, emprats en algunes de llurs versions com a coets espacials.
La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…
danès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava del grup oriental, parlada per uns cinc milions de persones, a l’estat de Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge.
Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del suec i del…