Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
bastarna
Història
Individu d’un poble germànic, provinent d’Escandinàvia.
Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia s III
Pomerèlia
Divisió administrativa
Regió històrica del nord de Polònia, que constituïa la part oriental de la Pomerània
.
Situada a l’oest del Vístula d’aquí li ve el nom de Pomerània vistuliana , el seu relleu moderat altura màxima de 331 m és ple de bosc de coníferes i de nombrosos llacs Incorporada al Tercer Reich 1934-45, actualment és dividida en els dos voivodats polonesos de Gdańsk i Bydgoszcz
Würmià
Geologia
Darrera glaciació plistocena de les regions alpines europees.
Fou definida a la vall del riu Würm, afluent del Danubi al SW de Munic Hom ha dividit el Würmià en tres estadis o fases el Würmià I , el Würmià II i el Würmià III És equivalent a la glaciació del Vístula del Nord d’Europa, i de la del Wisconsin de l’Amèrica del Nord
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars
Prússia Oriental
Geografia històrica
Província de l’antic regne de Prússia.
Comprenia el litoral bàltic entre el Vístula i el Nemunas, tenia com a capital Königsberg i, aproximadament, corresponia als dominis de l’orde Teutònic, que el 1525, en secularitzar-se l’orde, havien constituït un ducat hereditari a favor d’Albert de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial la major part de la seva població, d’ètnia i cultura germàniques, fou evacuada a la fi del conflicte, la conferència de Potsdam 1945 n'atribuí la part nord a la Unió Soviètica i el sector meridional a Polònia
Nemunas
Riu
Riu de Bielorússia i de Lituània (937 km de longitud i 98 200 km2 de conca).
Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne
Mazowsze

Castell a la localitat de Pułtusk, a Mazowsze
© Oficina de Turisme de Polònia
Divisió administrativa
Regió històrica de l’E de Polònia, situada a l’W de la Polesje.
Regió plana, amb relleus aïllats d’origen morènic, formats per les primeres glaciacions, comprèn la conca mitjana del Vístula i el curs baix del Bug Inclou les regions naturals de Płock-Ciechanów, Sochaczew, Grójec i Czersk, i constitueix en conjunt una gran àrea agrícola, amb conreus de cereals, patates i lli Després del 1945 fou dividida entre les províncies de Varsòvia i Białystok Varsòvia, capital de l’estat polonès, en constitueix el primer centre regional Del 1194 al 1526 aquesta regió fou principat, governat per una branca de la família dels Piasts
ceràmica de bandes
Arts decoratives
Ceràmica neolítica feta a ma, de formes senzilles, decorades amb línies incises de meandres i d’espirals, formant bandes.
Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana
Toruń

Panoràmica de Toruń
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònimi, a la Pomerèlia, Polònia.
Port fluvial del Vístula, és un centre comercial i industrial indústries químiques, tèxtils, de maquinària i alimentàries conserves vegetals Té universitat 1945 Fou fundada, el 1231, per l’orde Teutònic, pertangué a la lliga hanseàtica 1280 i fou un mercat important especialment de robes durant l’edat mitjana L’any 1454 passà sota poder polonès L’any 1557 hi penetrà la Reforma i en fou un centre d’irradiació Pel segon repartiment de Polònia 1793 passà a Prússia, i pel tractat de Tilsit 1807, al gran ducat de Varsòvia Prussiana novament el 1815, passà definitivament a Polònia pel…
Lublín

Porta de Cracòvia, a Lublín
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat de Lublín, Polònia.
És situada entre el Vístula i el Bug, prop de Bystrzyca, petit afluent del Wieprz És el centre industrial i comercial més important del sector oriental del país avions, maquinària agrícola i indústries tèxtils i alimentàries Fundada al segle X, el 1569 hi fou proclamada la unió del principat de Lituània amb el reialme de Polònia A l’edat mitjana fou un dels principals centres de Polònia En el repartiment del 1795 passà a Àustria Posteriorment formà part del ducat de Varsòvia Del 1815 al 1819 pertangué a Rússia Durant la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit alemany hi installà un camp…