Resultats de la cerca

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus seguidors 1181,…

Fou un dels fundadors del Partit Comunista de Catalunya i membre del seu primer comitè central en representació de Tarragona el 1932 L’estiu del 1935 passà a portar la direcció del partit i li imprimí una nova orientació política, més favorable a l’entesa amb els altres partits i grups comunistes i socialistes Al febrer del 1936 fou elegit diputat a corts per Barcelona dins la candidatura del Front d’Esquerres de Catalunya Membre del comitè executiu del PSUC, des del moment de la seva constitució al juliol del 1936, durant la guerra civil en fou secretari d’organització Conseller de treball i…

Ingressà a la marina el 1757 i el 1782 ja era cap d’esquadra Fou secretari de marina 1783-95 i d’Índies 1789-90, però dimití per divergències amb Godoy 1795 Es negà a participar en l’assemblea de Baiona 1808 i formà part de la junta de defensa de Lleó i de la junta suprema central

Germà d’Alfonso de Valdés, i, com ell, un dels erasmistes més distingits Sospitós d’heterodòxia pel seu Diálogo de la doctrina cristiana 1529, anà a Itàlia, on fou agent de l’emperador i gentilhome del papa Climent VII A Nàpols es féu partidari d’un cristianisme illuminista i es dedicà a exposar les seves doctrines a un grup selecte de la societat Escriví també un Alfabeto cristiano 1546 i les Ciento diez consideracions divinas 1550 Però l’obra fonamental de Valdés és de caràcter filològic i literari el Diálogo de la lengua , escrit cap al 1535 Dins el corrent renaixentista de defensa de les…

Republicà, s’inicià a Madrid, com a crític radical a la Revista Europea , amb articles publicats en els volums Semblanzas literarias 1879 El seu eclecticisme el portà a la novella, en la qual hom distingeix dues etapes clarament diferenciades per la seva conversió religiosa 1889 Entre les seves obres més conegudes es destaquen El señorito Octavio 1881, Marta y María 1883, La hermana San Sulpicio 1889, La alegría del capitán Ribot 1899, La aldea perdida 1909, etc

Collaborador de FJde Cisneros 1517, fou un dels redactors de les constitucions de la Universitat d’Alcalá Bisbe d’Elna 1529, d’Ourense 1530-32, d’Oviedo 1532-39, de Lleó 1539, de Sigüenza 1539-46 i de Sevilla 1546, es distingí també com a polític fou visitador de Navarra 1523 per tal d’urgir a l’obediència els seguidors del príncep de Viana en són testimoni les Ordenanzas del 1525 i president de la Chancillería de Valladolid 1535 i del Consejo Real 1539 Inquisidor general des del 1547, reprimí els grups protestants de Valladolid i Sevilla i publicà un exhaustiu Índice de libros prohibidos…

Entrà en la cancelleria reial i fou secretari i llatinista oficial de Carles I 1526 Actuà d’intermediari en els greus conflictes politicoreligiosos entre l’emperador i els protestants Admirador i seguidor d’Erasme, amb qui mantingué correspondència, el defensà de les possibles accions de la inquisició 1627 Una de les seves obres fonamentals, conseqüència dels greus moments polítics el saqueig de Roma, el 1527, és el Diálogo de Lactancio y un Arcediano o De las cosas ocurridas en Roma , on fa una defensa de l’actuació de l’emperador i una severa censura de caràcter erasmista La segona obra,…

Fou elegit senador 1936 i nomenat magistrat del tribunal suprem 1939 Es féu càrrec del govern de Veracruz 1936-39 i dirigí la campanya electoral d’Ávila Camacho, que el nomenà secretari de governació 1940-45 Fou elegit president 1946 després d’una campanya electoral basada en una certa independència respecte al Partido Revolucionario Institucional PRI El seu ministeri fou qualificat de “tècnic” obres públiques, educació, colonització agrària, etc en foren els trets fonamentals El 1952 el succeí Adolfo Ruiz Cortines, i posteriorment fou president del Consejo Nacional de Turismo

Jugà com a professional a l’USAT de Toluges francès i guanyà la Copa de França 2004 Fou internacional en diverses ocasions amb la selecció espanyola, i disputà la Copa del Món 2002

Fou un dels pioners del futbol a Catalunya Membre fundador del Futbol Club Català 1899, del qual fou el primer tresorer, de seguida passà al Futbol Club Barcelona Debutà en el tercer partit de la història del club, el 26 de desembre de 1899 Jugava de mig ala, disputà 28 partits fins el 1902 i guanyà una Copa Macaya 1902 Després fitxà per l’Hispània AC 1902-03 i la Unió Atlètica Horta, club del qual es convertí en mecenes i on es retirà a quaranta anys Fou tresorer 1902-03, vocal 1931-32 i vicepresident 1931 del FC Barcelona Practicà l’atletisme i impulsà aquesta modalitat com a…