Resultats de la cerca

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador durant un temps i es dedicà a la pilota basca, en la qual…

Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la Conjunció de…

Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…

Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…

Fou la primera associació amb caràcter nacionalista en el camp universitari, al País Valencià Intentà, fonamentalment, una tasca de caire cultural

Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País…

Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…