Resultats de la cerca

Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de Meder conservada…

Rebé la primera formació musical del seu pare El 1701 estudiava a la Universitat de Würzburg i el 1704 era organista en aquesta mateixa ciutat El 1711 fou ordenat de sacerdot i ocupà el càrrec de mestre de cor a Banz, que exercí la resta de la seva vida Gaudí d’una notable reputació com a compositor de música sacra Escriví misses, salms, ofertoris, himnes i antífones, per a diversos conjunts de veus i instruments La seva obra Ohrenvergnügendes und Gemüthergötzendes Tafel-Confect 'Cançons plaents i alegres', 1733-46, en diversos volums, consisteix en una collecció de cançons populars que ell…

El 1963 arribà a Barcelona El 1984 fou membre fundador del primer club de bitlles lleoneses de Barcelona, el Club Dama de Arintero Fou campió d’Espanya 1992 en la categoria de veterans Al maig del 2009, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling li va retre un homenatge en el marc de la competició individual de bitlles lleoneses, en la qual participà

Deixeble de Maella i de José de Madrazo Visqué a Itàlia 1822-31, on obtingué anomenada com a retratista La seva obra segueix un neoclassicisme de caràcter realista, però amb elements de sensibilitat romàntica El príncep d’Anglona Museo Romántico, Madrid Entre els seus escrits sobresurten Iconografía Española 1855-64, articles sobre Goya i en defensa del Romanticisme Fou membre de l’Academia de San Fernando i de l’Academia de la Historia

A la seva poesia — Saudades galegas 1880, A musa das aldeas 1890— conreà un costumisme d’arrel rural on abunda la nota sentimental i de denúncia social Fou un dels iniciadors del periodisme en gallec La seva obra en prosa O catecismo do labrego 1889, publicada sota el pseudònim de FrMarcos da Portela, és una paròdia del Catecismo cristiano de GAstete, on, per mitjà de preguntes i respostes, hom posa en relleu la dramàtica situació dels camperols gallecs És l’obra en prosa gallega més àmpliament difosa, fins i tot avui, i una de les peces més importants de la literatura social peninsular

Doctor en filologia clàssica per la Universidad Complutense de Madrid i honoris causa per les de Lleó i Atenes Dugué a terme la seva tasca docent com a catedràtic de grec d’institut i com a professor de teoria de la traducció a l’Instituto Universitario de Lenguas Modernas y Traductores de la Complutense de Madrid Des de l’any 1984 fou membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua cadina n i corresponent de les de Xile i els EUA És autor de nombroses traduccions de textos clàssics i de diverses publicacions sobre lingüística i gramàtica Part de la seva trajectòria professional…

La seva obra lírica és recollida en Cen chaves de sombra 1979 El poema Pranto matricial 1955 és dedicat a Castelao, i el 1975 aparegué novament amb versions al català, euskera i castellà Entre els importants estudis socioeconòmics sobre Galícia destaquen Galicia como tarea 1959 i la seva reedició molt ampliada de La marginación de Galicia 1970 Publicà la biografia Castelao na luz e na sombra 1982

Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i collaboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad  1930-31, òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario , que també emprà en el món del cinema En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’ El cura de la aldea 1935, Francisco Camacho i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha 1936, Benito Perojo Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película Revista quincenal técnico-artística cinematográfica , feu de guionista de les comèdies…

Sordmuts, llur carrera i llurs estils són estrictament parallels, i sovint exposaven junts Es formaren a l’Escuela Especial de Pintura de Madrid, i ampliaren estudis a París Participaren en certa manera de l’esperit de la Generació del 98, i assistiren a les tertúlies del Café de Levante de Madrid, sense deixar, per això, d’estar arrelats al País Basc, on mantenien a Garay llur casa pairal Se centraren en temes populars hispànics, molt especialment bascs, copsats amb conscient rigidesa i un estil realista i arcaista a la vegada Bertsolariak , de Valentín, primera medalla a Madrid el 1917 El…

Assolí els títols estatals de 200 m 1979, 1982 i 400 m a l’aire lliure 1983-88, i de 400 m en pista coberta 1983, 1984, 1986 Pertanyé al FC Barcelona 1984-87, període en el qual aconseguí els títols catalans de 100 i 200 m 1987 i establí un rècord de clubs en 4 × 400 m 1984 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Barcelona 1992 i en diversos mundials i europeus El 1983 guanyà la medalla de bronze en els 400 m del Campionat d’Europa en pista coberta i quatre medalles al Campionat Iberoamericà disputat a Barcelona or en 4 × 100 m, argent en 200 m i bronze en 100 i 4 × 400 m