Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
vindicar
Fer valer algú el seu dret (a una cosa); reivindicar.
àncora de cep

Àncora de cep
© fototeca.cat
Transports
Àncora amb una barra en la seva part superior, actualment de ferro o d’acer, col·locada en direcció perpendicular al pla determinat pels dos braços.
L’angle de presa ha de valer uns 115° Actualment aquest tipus d’àncora es troba en desús a causa, sobretot, de les dificultats que suposa la seva estiba En són models importants l’àncora de l’almirallat i l’àncora de Rodger
Karel Purkyně
Pintura
Pintor i crític d’art txec.
De tendència realista, es destaca per una tècnica d’espesses capes de color i una pinzellada molt lliure Aquesta tècnica es fa valer sobretot en les natures mortes, on sovint li interessava molt més l’estructura mateixa del fons neutre que el tema
Ferran de Castella
Història
Fill primogènit d’Alfons X i de Violant d’Aragó, conegut també per Ferran de la Cerda.
Fou proclamat hereu del tron, i, quan el seu pare anà a Roma a fer valer els seus drets a la corona imperial, el deixà de regent, i morí S'havia casat amb Blanca de França, filla de Lluís IX, amb la qual tingué dos fills, Alfons i Ferran, dits els infants de la Cerda la Cerda
Ramon de Caldes
Dret
Degà de la seu de Barcelona (1162-99) i jurista.
Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà
escudar-se
Valer-se d’alguna cosa com a pretext, defensa, empara, etc.
Francesc de Bournonville i de Perapertusa
Història
Militar
Militar i regidor.
Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor
Elionor d’Aragó

Elionor d’Aragó
© Fototeca.cat
Història
Reina de Castella, filla de Pere III de Catalunya-Aragó i d’Elionor de Sicília.
El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan després Joan I de Castella , però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat a Sòria, el 1375 fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán Fou la mare d’ Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó , el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa
Valentina Visconti de Milà
Història
Comtessa d’Asti i Vertus, duquessa d’Orleans i Turena, comtessa de Valois.
Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès