Resultats de la cerca

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut,…

Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La…

El pintor Joaquim Vayreda, de l’anomenada escola d’Olot, pinta Poesia d’hivern

Desenvolupament enciclopèdic La mort sobrevingué a Vayreda quan corregia proves d’impremta de la primera edició, apareguda sense el “Pròleg” a “Illustració Catalana”, amb illustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada L’any següent es publicà en volum independent, subtitulada “Novella muntanyesa” i amb una “Advertència preliminar” de Josep Franquesa i Gomis La gènesi de La punyalada es troba documentada en materials com la narració inacabada Lo trabucaire A diferència, però, d’aquest antecedent, La punyalada s’ocupa d’una colpidora prospecció psicològica a través de la memòria…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el…

Dirigit per Frederic Gispert i Serra i després per Joaquim Botet i Sisó, hi collaboraren Pere Vayreda, Antoni Vives i Prudenci Bertrana Del 1908 al 1909 fou diari

Cabaler de Masjoan d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una important collecció taxidèrmica d’ocells preparats per ell Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia collaborà amb Estanislau Vayreda

Collabora amb regularitat a Revista de Girona  i El Punt Ha publicat Primer senyal 1989, títol original Fontanètum , premi Recull de narració, El poble dels centfocs llegendes de les Gavarres 1996 i Lleis binàries 1998, premi Marià Vayreda de narrativa 1997

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife