Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Daniel Harding

Daniel Harding
© Stina Gullander / Svergies Radio
Música
Director d’orquestra britànic.
Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007
Càndid
Novel·la curta de Voltaire publicada el 1759.
Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…
Antíoc III
Història
Rei de Síria (223-187).
Fill de Seleuc II, germà i successor de Seleuc III En començar a regnar es trobà amb un país revoltat i desfet Agafà personalment el govern i el comandament de l’exèrcit, i lluità contra Egipte, la Bactriana, l’Índia i la Pàrtia, que subjectà al seu regne, i prengué el títol de Gran Rei , com els emperadors perses Amb l’ajut d’Anníbal, que vivia a la seva cort, es posà contra els romans, que el venceren a Grècia i l’obligaren a signar la pau d’Apamea, per la qual renunciava a totes les terres a ponent del Taure, i es veia obligat a pagar un fort tribut, per a la qual cosa hagué d…
Elionor de Randazzo
Història
Filla de Joan, duc d’Atenes i marquès de Randazzo, germà de Pere II de Sicília, era titulada duquessa d’Atenes.
Visqué amb la seva mare Cesarina Lancia i la seva germana menor Constança a la cort de la seva tia Joana I de Nàpols Pretesa 1366 en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir Frederic 1355, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, contra el parer de Joan, que hi veia un motiu de pau entre Nàpols i Sicília, i es casà 1367 en secret amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa Tampoc Gualter d’Enghien, aspirant igualment al ducat, no aconseguí la seva mà Alliberada finalment, es casà…
John Bates Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de diversos College i de la Universitat de Colúmbia.
Participà en la fundació de l' American Economic Association el 1885, i en fou el tercer president El 1911 fou nomenat director d’economia i història de la fundació Carnegie Desenvolupà el marginalisme independentment dels economistes europeus, separà la teoria econòmica en estàtica i dinàmica i refutà les teories marxistes perquè veia en la teoria de la productivitat marginal una “llei de la natura” que resol tots els problemes de la distribució plantejats pels clàssics Publicà Philosophy of Wealth ‘Filosofia de la riquesa’, 1887, Distribution of Wealth ‘Distribució de la…
clericalisme
Política
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics.
L’ús del terme pressuposa una situació de separació real o jurídica entre l’església i l’estat, i de fet no es dóna a l’Europa d’abans de la Revolució Francesa, en què predominava el fet contrari, és a dir, la ingerència de l’estat en els afers de l’Església regalisme La vella escola liberal veia l’origen del clericalisme en el Syllabus de Pius IX 1864, i denunciava els seus tres objectius domini de l’educació, manteniment de les lleis catòliques del matrimoni i unió d’església i estat A Itàlia, el terme es difongué sobretot després de la pèrdua dels Estats Pontificis el 1870…
cameralisme
Economia
Conjunt de doctrines econòmiques, versió germànica del mercantilisme
, que tenien com a principal característica de perseguir la millor administració i l’augment del patrimoni o cambra del príncep o de l’estat.
El primer gran cameralista fou l’austríac Johann Joachim Becher 1635-82, que veia en l’estat el motor per a obtenir el major poblament, i alhora propugnava una organització gremial i mercantil controlada per l’estat per tal d’evitar els perills de la competència Von Hörnigk 1638-1712 mostrà el lligam del cameralisme amb el nacionalisme radical i autàrquic, amb el títol de la seva obra Österreich über alles, wenn es nur will ‘Àustria per damunt de tot, només que ho vulgui’ El darrer gran cameralista, JHG von Justi 1705-71, admeté ja el paper de la competència i del principi de l’…
Vladimiro Montesinos
Política
Polític peruà.
Fill d’una família d’arrels aristocràtiques vinguda a menys, entrà a l’exèrcit, on arribà al grau de capità, i fou expulsat sota l’acusació de traïció per haver venut informació secreta als Estats Units 1977 A la dècada dels vuitanta ingressà en el Servicio de Inteligencia Nacional SIN, els serveis secrets peruans Amb l’ascens d’Alberto Fujimori a la presidència del Perú l’any 1990, Montesinos es convertí en assessor del president i l’home més influent del règim peruà, mentre acumulava una gran fortuna personal Implicat en els escàndols que desencadenaren la caiguda de Fujimori, entre els…
Joana II de Nàpols
Història
Reina de Nàpols (1414-35).
Filla de Carles III i de Margarida de Durazzo Casada 1401 amb Guillem I d’Àustria, duc d’Estíria i de Caríntia, i vídua cinc anys després, tornà a Nàpols per succeir en el tron el seu germà Ladislau I mort el 1414 L’acompanyava Pandolfello Alopo, el seu favorit, el qual s’enemistà amb Muzio Attendolo Sforza Tot el regnat de Joana fou ja una successió d’intrigues entre nobles per tal de situar-se als llocs més alts de la cort, afavorits o contrariats per la mateixa reina Aquesta volia casar-se amb Joan d’Aragó, fill de Ferran I, amb la benvolença de Benet XIII, el qual hi veia un…
sobrenatural
Cristianisme
En l’especulació teològica occidental, dit de la comunicació lliure i gratuïta de Déu (gràcia) en tant que no és deguda a l’essència finita de cap ésser espiritual creat, ni aquest la pot exigir de Déu.
El sobrenatural és gratuït no sols en el pla metafísic de les possibilitats de la creatura, sinó també en el pla de la seva existència real, i específicament en la situació concreta l’home, per la seva lliure culpa, s’ha fet positivament indigne d’una tal comunicació Per raó de la unitat en l’home entre esperit i matèria, el sobrenatural és un factor intern de la història espiritual, talment que la creació ateny la seva finalitat i perfecció no pas en una hipotètica natura pura, sinó en la gràcia, la qual no es la finalització posterior d’un món vers fites superiors extrínseques, sinó que és…