Resultats de la cerca

A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou vegeu Llovet…

 

Tots tres pals eren de tres peces, encreuats i amb cofes, i l’arbre de mitjana portava una aurica Hi havia fragates de guerra i fragates mercants Les de guerra tenien una sola bateria a banda i banda i un armament no superior a seixanta canons, condicions que les distingien dels navilis Hi ha hagut algunes fragates mercants de quatre pals, i fins n'hi hagué una de cinc, la “Preussen”

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del…

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…

Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…

Normalment arborava dos pals, a més del bauprès, sense cofes ni creuetes el trinquet, amb veles rodones, i el major, amb vela llatina Algunes bergantines arboraven tres pals major i mitjana amb aparell llatí i trinquet amb veles rodones, i d’altres arribaren a portar aparell de goleta Aparegué a la mateixa època del bergantí i fou emprada en tota mena de navegacions

Per la seva poca precisió de tir, és emprat en els bazuques o llançagranades i les bateries llançacoets contra objectius molt propers o de grans dimensions La major part dels coets que estan en funcionament actualment són versions més potents de coets de sèries anteriors No obstant això, s’estan començant a estudiar i construir nous sistemes de propulsió Els coets iònics es basen, de la mateixa manera que els coets químics corrents, en la tercera llei de Newton La diferència és que no fan servir els gasos generats en una combustió per a obtenir l’impuls, sinó que usen partícules carregades…