Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
cava
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor en els peixos pulmonats i en els tetràpodes.
En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les extremitats …
sang arterial
Biologia
Zoologia
Sang que, procedent dels òrgans respiratoris d’un animal, arriba als capil·lars de tot l’organisme; es diferencia de la sang venosa pel seu contingut important d’oxigen.
En els vertebrats de respiració pulmonar la sang arterial va dels pulmons al cor per les venes pulmonars i, sortint del cor per l' artèria aorta, es distribueix per tot l’organisme, a vegades amfibis i rèptils barrejada amb la sang venosa
congestió
Patologia humana
Augment de la quantitat de sang d’un òrgan o d’un territori orgànic.
Més pròpiament, hom la denomina hiperèmia La congestió és anomenada activa quan és deguda a un augment del flux arterial, com en casos d’inflamacions, traumatismes, cremades, etc, i passiva quan és deguda a una estasi venosa, com en casos de trombosi venosa, compressions venoses, hipertensió venosa, etc La congestió pelviana és una síndrome ginecològica dolorosa que pot portar a una varicocele i a la seva esclerosi secundària
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat…
Varicocele
Patologia humana
Hom anomena varicocele un trastorn caracteritzat per la formació de dilatacions de les venes que buiden la sang del testicle En general, la varicocele és deguda a una anomalia congènita del drenatge de la vena espermàtica, que condueix la sang del testicle cap a la circulació venosa general Aquesta anomalia es presenta gairebé solament en el costat esquerre, pel fet que la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i conflueix en angle recte amb la vena renal esquerra Així, la sang transportada per la vena espermàtica esquerra, després de vèncer la força de la…
aparell circulatori

Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o vasos que hi…
síndrome de Budd-Chiari
Patologia humana
Tipus d’hipertensió portal descrita pel metge anglès William Budd (North Tawton, Devoinshire 1811 — Bistol? 1880) i pel metge austríac Hans Chiari (Viena 1851 — Estrasburg 1916), causada per l’obliteració de les venes suprahepàtiques.
Comporta una ascites d’instauració ràpida, hipertròfia hepàtica i circulació venosa subcutània toracoabdominal
líquid cefalorraquidi
Biologia
Líquid incolor, situat en l’espai subaracnoidal, en els ventricles cerebrals i en l’epèndima.
Es forma, per un procés d’ultrafiltració i de secreció activa, en els plexes coroidals dels ventricles laterals i del quart ventricle, i també en els vasos de l’espai subaracnoidal La seva circulació és intercalada entre l’arterial i la venosa
glucagonoma
Patologia humana
Tumor derivat de les cèl·lules α dels illots de Langerhans, secretores del glucagó.
El pacient esdevé diabètic altres manifestacions poden ser dermatitis, glossitis, anèmia i trombosi venosa Al voltant del 70 % són malignes L’extirpació quirúrgica és curativa en el cas dels benignes, i dels malignes sense metàstasi L’hormona somatostatina inhibeix l’acció del glucagó i pot ser útil, sobretot, en cas d’existència de metàstasi, en què la cirurgia només aporta un tractament palliatiu