Hom anomena varicocele un trastorn caracteritzat per la formació de dilatacions de les venes que buiden la sang del testicle.
En general, la varicocele és deguda a una anomalia congènita del drenatge de la vena espermàtica, que condueix la sang del testicle cap a la circulació venosa general. Aquesta anomalia es presenta gairebé solament en el costat esquerre, pel fet que la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i conflueix en angle recte amb la vena renal esquerra. Així, la sang transportada per la vena espermàtica esquerra, després de vèncer la força de la gravetat en un trajecte vertical, s’enfronta al corrent de la sang venosa renal, la pressió i el volum de la qual són molt superiors, en una direcció perpendicular que dificulta el drenatge. Per aquesta raó, una petita anomalia en les vàlvules de les parets venoses és suficient perquè la sang s’acumuli en la vena espermàtica esquerra, i es produeixi una dilatació de les branques més baixes, que són les situades a l’escrot.
En canvi, la vena espermàtica dreta segueix un trajecte oblic i conflueix amb la vena cava inferior en un angle de 45°, de manera que l’evacuació de la sang venosa d’aquest costat se sol produir sense dificultat. Així, la varicocele del costat dret és molt estranya, i quan es presenta sol ésser deguda a algun trastorn que obstrueix la vena espermàtica, com una trombosi de la vena cava provocada, per exemple, per un tumor renal.
Les varicoceles no solen causar molèsties, i només en els casos en què la dilatació venosa és molt considerable origina un engrossiment de l’escrot i sensació de pes.
La diagnosi s’efectua a partir de l’examen físic, ja que en la palpació s’aprecien les venes dilatades a l’escrot.
Si no es procedeix al tractament adequat, aquesta alteració pot originar infertilitat perquè l’acumulació de sang incrementa la temperatura a l’escrot i per tant redueix l’activitat del testicle.
El tractament consisteix en una intervenció quirúrgica, en què s’efectua una petita incisió en l’abdomen per a accedir a la vena espermàtica i lligar-la. D’aquesta manera es pot evitar el reflux de sang a l’escrot. El drenatge venós del testicle no s’altera, perquè es realitza per altres venes accessòries.