Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
roscoelita
Mineralogia i petrografia
Varietat de moscovita en la qual una gran part del Al2O3 ha estat substituïda per V2O3
.
També conté una mica de MgO i FeO Es presenta en escates en forma d’estrella Té un color de verd oliva fosc a beix verdós Hom l’ha trobada en un pòrfir de quars aurífer a El Dorado Califòrnia, i també es presenta en gran quantitat en un gres de color verd, prop de San Miguel Colorado La roscoelita ha estat utilitzada com a mena del vanadi
egirina
Mineralogia i petrografia
Silicat de sodi i ferro (NaFeSi2O6).
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit dels cristalls és prismàtic, acabat en piràmides També es presenta en grans irregulars Té duresa 6 i densitat 3,5-3,6 És de color verdfosc, verd marró o gairebé negre Hom la troba en les roques ígnies, riques en sodi, sobretot les que formen la família de les sienites nefelíniques, i també en els granits i pegmatites
atacamita
Mineralogia i petrografia
Cristal·litza en la singonia ròmbica, en formes prismàtiques.
Es presenta en agregats, o en grans en les sorres És de color verd d’herba o verdfosc, de transparent a translúcid, de lluïssor vítria i de bona exfoliació Té duresa 3-3,5 i pes específic 3,74-3,78 Òpticament biaxial negatiu Es troba en àrees d’oxidació, especialment en zones de dipòsits de coure deserts de Xile Atacama, Bolívia, Perú i Austràlia Apareix comunament associada amb cuprita i malaquita
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verdfosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
beudantita
Mineralogia i petrografia
Arsenosulfat hidratat de ferro i plom, PbFe3[(OH)6/SO4/AsO4].
Cristallitza en el sistema romboèdric, formant cristalls romboèdrics, pseudocúbics, de color verdfosc, blanc o negre Té duresa 3,5-4,5 i pes específic 4-4,3
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
llangardaix

Llangardaix comú
Bernard Dupont (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils escatosos del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de mides superiors als 30 cm de llargada, quan són adults, puix que les espècies bastant inferiors a aquesta mida reben el nom de sargantanes.
Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verdfosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd o lluert Lviridis…
bronzita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (Mg, Fe)SiO3.
Mineral pertanyent a la sèrie dels piroxens ròmbics Es presenta en masses fibroses, de color tirant a marró o verdfosc Les bronzites són elements essencials de les norites i els gabres
lidita
Mineralogia i petrografia
Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia.
És de color negre o gris fosc quan conté matèria carbonosa i de color marró clar o verd quan conté hidròxid de ferro o clorita És utilitzada en joieria com a pedra de toc
bròcoli
Botànica
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre.
Presenta brots florals amb entitat pròpia, generalment de color verdfosc, agrupats en una inflorescència no del tot compacta, la qual es menja quan les flors encara són poncelles Cal distingir el bròcoli del bròquil