Morfologia
La sargantana balear (Podarcis lilfordi) es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques. Hom il·lustra la subespècie jordansi (a dalt), melànica, i la subespècie gigliolii (a baix), més verdosa i reticulada.
Javier Andrada.
A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i folidosi. Pot arribar als 8 cm de longitud de cap i tronc, i la seva cua arriba a uns 14 cm; tot i que les femelles són més petites. És una sargantana en general robusta, de cap afilat, coll molt gruixut i base de la cua engruixida, amb potes curtes. El cap presenta escates timpànica i massetèrica diferenciades. Té un collar ben format, amb 7-16 escates, i la distància des del mentó a aquest collar és coberta per de 26 a 43 escates gulars. Les escates dorsals són fines i llises, rodones o ovalades, i formen de 59 a 91 fileres enmig del tronc. Les sis fileres d’escates ventrals rectangulars compten de 26 a 30 escates cadascuna i hi ha de 16 a 27 porus femorals per banda.
La coloració és enormement variada, amb fons negre, blavós, bru fosc o clar, verd, amb o sense dibuix i línies clares longitudinals, amb el ventre blau o negrós. En general, les petites poblacions dels illots presenten gegantisme o nanisme i, freqüentment, coloracions melàniques. Encara que alguns illots no són gaire distanciats i llur separació no pot ser molt antiga, hi ha una patent diferenciació subspecífica.
Biologia i ecologia
La forma nominal de la sargantana balear és Podarcis lilfordi lilfordi, de l’illa de s’Aire, pròxima a Menorca. Té el dors negre i el ventre i la gola de color blau intens.
Fèlix de Pablo.
Malgrat que es coneix relativament bé la seva variació en els aspectes morfològics, la biologia de la sargantana gimnèsica és quasi desconeguda (tanmateix, vegeu els nombrosos comentaris sobre aquesta espècie efectuats a la part d’aquesta obra dedicada al poblament reptilià de les Balears). Hom pot, però, caracteritzar els hàbitats que ocupa. Normalment, es troba en illots rocosos, amb poca vegetació i sotmesos a temperatures elevades, amb poca protecció i poc aliment, però també amb pocs predadors o, en tot cas, només, amb colònies d’ocells marins. Desapareguda de les illes grans, a les illes petites la dimensió de les poblacions depèn, sobretot, dels recursos alimentaris disponibles. El diferent contacte amb l’home o la mateixa escassetat dels aliments la fa més o menys confiada.
La seva alimentació es forma bàsicament d’insectes, però la manca d’aliment la fa esdevenir parcialment herbívora. Segons les estacions i les localitats, consumeix coleòpters, isòpodes, formícids, dípters, larves de lepidòpter, hemípters, aràcnids, flors, fruits, fulles i restes diverses; també es menja les cues d’altres individus de l’espècie i es donen casos de canibalisme.
Sobre la seva reproducció no hi ha dades; sembla que diposita, a finals de la primavera, dos o tres ous, de 16,6 × 8 mm. És activa durant tot l’any, amb màxims a la primavera i a la tardor, en què és més conspícua, amb una sola etapa d’activitat a les hores centrals del dia; a l’hivern, segueix el mateix cicle diürn, però surt per períodes més breus i, a l’estiu, passa a una activitat bimodal: surt al matí i a la tarda, per evitar la calor excessiva del migdia.
Corologia
Àrea de distribució de la sargantana balear (Podarcis lilfordi, en ratllat vermell) i de la sargantana pitiúsica (P. pityusensis, en puntejat blau) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Segons sembla, la sargantana gimnèsica s’ha extingit a Mallorca i Menorca. Només se la troba a un cert nombre d’illots d’extensió més o menys reduïda que envolten aquestes dues illes, on forma poblacions més o menys grans, l’estabilitat de les quals és precària i fortament amenaçada per qualsevol modificació ambiental, sigui o no d’origen antròpic.
La subespècie kuligae és present a la majoria de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, però amb variacions; a Cabrera, Fonoll i ses Rates hi ha sargantanes de dimensions intermèdies, mitjanament robustes, de potes llargues i cap estret i llarg, amb femelles brunes de cua verdosa i mascles castany fosc; a ses Bledes són grosses i relativament esveltes i melàniques; a l’Imperial són molt grosses i robustes, de potes curtes, melàniques amb ocel·les blaus als costats del ventre. Tant a Xapat i la Teula, com als Estels de Fora, sa Conillera i Na Redona, són grosses i molt robustes, de potes i píleus curts; a l’Esponja, en canvi, són grosses, de píleus llarg i melàniques. La subespècie planae es troba a Na Plana, del mateix conjunt, però hi és mitjana, poc robusta i negra; Na Pobra, illa veïna, té sargantanes grosses, mitjanament robustes, de píleus curt i melàniques. La subespècie fahrae es troba a Na Foradada i és grossa i robusta, de cap ample i llarg i també negra.
A sa Dragonera, hi ha la subespècie gigliolii, grossa i robusta, amb coloració variable, normalment té el dors brunenc, els flancs són verdosos i presenta un disseny negre poc marcat; pot presentar groc al ventre, al dors i a la cua. La subespècie hartmanni, de l’illa des Malgrat, és grossa i molt robusta amb dors negre blavós i ventre blau intens. Al Toro, hi ha sargantanes petites, de dors bru amb bandes; el mascle té el ventre blau grisenc i la femella el té groguenc. A Gavina és petita i no és melànica. La subespècie jordansi, de les illes Guàrdia, Moltona i Frares, és petita i de dors negre o negre blavós, flancs negres i ocel·les i ventre blau intens. A Colomer, al NW de Mallorca, són mitjanes i robustes, melàniques amb ocel·les blaus.
Entorn de Menorca, a l’illa de l’Aire, hi ha la subespècie lilfordi, mitjana i melànica, de cap bru fosc, flancs amb disseny negre reticulat i taques blaves i ventre blau intens. La subespècie balearica es troba a l’illa del Rei, és mitjana, de dors verd oliva més o menys fosc o bru gris, amb ventre blau intens. La subespècie brauni, de l’illa d’En Colom, és mitjana, verd oliva mat o blavós (en adults), cua verd metàl·lic, amb disseny reduït, flancs verd oliva i ventre gris blanquinós, lleugerament metàl·lic. La subespècie addayae, d’Addaia, és petita, verd oliva molt fosc, amb ventre blau negrós i cua verdosa. A l’illa de ses Sargantanes i a Rovells, hi ha la subespècie sargantanae, petita i de color bru molt fosc, ventre blau intens i flancs gris brunenc. La subespècie fenni, de Nitge, és petita, verd oliva fosc, amb tons de blau o bru, flancs brunencs amb disseny fragmentat i ventre bru vermellós amb reflexos violeta als costats.
Als esculls de ses Bledes són mitjanes, de disseny marcat damunt fons fosc al dors, ventre clar amb ocel·les blau intens; a Codrell són petites, de dors oliva fosc i ventre blanquinós tacat. A Tusqueta també són petites, amb dors bru verdós metàl·lic, disseny reticulat reduït i ventre gris blanquinós amb ocel·les blau intens.