Resultats de la cerca

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos

El 1891 publicà el seu primer llibre de poemes, Guitarr och dragharmonika ‘Guitarra i acordió’, al qual seguí Nya dikter ‘Nous poemes’, 1894 Després d’una època de crisi molt forta, publicà Stank och flikar ‘Bocins i trencadisses’, 1896 i Nytt och gammalt ‘Nous i antics’, 1897 Finalment fou internat en un sanatori, on romangué fins el 1905 La seva poesia, que de vegades segueix les passes de Verlaine, es destaca per la musicalitat, les descripcions realistes i una vena autèntica popular

De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893

Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli ‘Llamps del pensament’, 1908, Gromokipjasčij kubok ‘La copa que bull de trons’, 1913, Zlatolira ‘Aureolira’, 1914, Poezoantrakt 1915, Ververa 1920, Padučaja stremnina ‘El precipici caient’, 1922 i Kolokola sobora čustv ‘Dels sentiments de la campana de la catedral’, 1925 Traduí al rus Baudelaire, Verlaine i d’altres Alguns poemes…

Fou un dels introductors del Modernisme a Amèrica El seu primer llibre, Hojas al viento 1890, influït encara pel Romanticisme francès i el castellà, denotava ja una preocupació formal que, amb Nieve 1892, es concretà en la recerca de l’expressió perfecta, freda i objectiva del parnassianisme, influït sobretot per José M de Heredia Bustos y rimas 1893, de publicació pòstuma, és el recull de sensibilitat més modernista el culte a les sensacions decadentistes s’uneix a una expressió elegíaca i intimista que denota la influència de Gautier, Baudelaire i Verlaine

Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana

Un dels principals collaboradors de la revista Nyugat , de jove fou influït per Baudelaire i els simbolistes francesos, dels quals adoptà temes i actituds Escriví una poesia caracteritzada pel domini segur de la forma, pel to elegíac i per un profund humanisme Publicà els reculls Hajnali szerenád ‘Serenata a l’alba’, 1913, Lomha gályán ‘Sobre la calmosa galera’, 1917, Az öröm illan ‘Fuig la joia’, 1922, Lélektől léleig ‘De l’ànima de l’ànima’, 1928 i Összes versei ‘Totes les poesies’, 1923 Excellí també com a crític literari i com a traductor entre altres, de Baudelaire, Verlaine…

De jove fou actriu de teatre a l’Opéra-Comique 1805 i a l’Odéon 1813 Es casà amb un actor mediocre, Prosper Valmore, de qui intentà de fer un actor cèlebre Publicà els reculls poètics Élégies et Romances 1819, Élégies et Poésies Nouvelles 1825, Les Pleurs 1833 i Bouquets et Prières 1843, que li valgueren l’estima dels més grans poetes de l’època Verlaine li donà un lloc entre els seus Poètes maudits 1888 i reconegué el valor de la seva poesia, tendra i adolorida, bé que mancada d’una certa personalitat, on es reflecteixen les vicissituds de la seva vida

Amb Maurice Denis, Édouard Vuillard, Paul Sérusier i d’altres pintors, el 1889 constituí el grup dels nabís El 1896 féu la seva primera exposició individual La seva pintura d’aquests primers anys fou influïda per Gauguin i per les estampes japoneses El 1910 descobrí la llum de Provença, on s’establí Excellent illustrador de llibres, féu litografies per a Parallèlement , de Verlaine, Daphnis et Chloé , de Longus, i per a obres d’Octave Mirbeau, André Gide, etc A més de les natures mortes, la seva temàtica són els interiors, en els quals una finestra o una porta permeten de veure…