Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Flavi Sabí
Història
General i polític romà, germà gran de Vespasià.
Fou legat de la Mèsia 49-56 i prefecte de Roma sota Neró i Otó Vitelli li lliurà el poder 69, però els seus soldats s’hi oposaren i el mataren al Capitoli, on s’havia refugiat
Briganci
Ciutat
Ciutat dels àrtabres, localitzada a l’actual la Corunya (o potser a l’actual Betanzos).
Fou conquerida per Juli Cèsar 61 aC Sota Vespasià adquirí el dret llatí i passà a denominar-se Flavium Brigantium De la ciutat romana resta el famós far —l’actual Torre d’Hèrcules— bastit, potser a l’època de Trajà, per l’arquitecte lusità Gai Servi Lup
Samòsata
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Commagena, a la ribera dreta del curs superior de l’Eufrates (actualment Samsat, uns 50 km al NW d’Urfa, Turquia).
Nus important de comunicacions en els períodes hitita i assiri, a l’època hellenisticoromana fou el centre polític de la regió Anomenada Flàvia en honor de Vespasià, recordada per les campanyes contra els perses en temps de l’emperador Julià, fou disputada pels bizantins i pels àrabs durant quatre segles VI-X
Aule Vitel·li
Història
Emperador romà (69).
Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat
Lydda
Ciutat
Ciutat antiga de Palestina, corresponent a la Lod actual.
Ja citada a la Bíblia, fou conquerida per Vespasià el 68 dC A la fi del s III fou, amb el nom de Diòspolis, una seu episcopal important Conquerida pels croats el 1099, fou anomenada Sant Jordi de Lydda, perquè era el centre de la devoció a aquest sant Jordi Saladí la devastà el 1191, però fou reedificada per Ricard I Cor de Lleó Finalment perdé importància, després d’haver estat saquejada pels mongols 1221
auxiliarii
Història
Tropes auxiliars de l’exèrcit romà.
Com que per a ésser legionari calia la ciutadania romana, els auxiliarii eren reclutats entre pelegrins, és a dir, no-ciutadans En temps d’Octavià August representaven la meitat dels efectius de l’exèrcit A partir de Vespasià, els auxiliarii deixaren d’ésser reclutats entre els pelegrins, i ho foren entre la gent del país on es feia la campanya Els auxiliarii , en deixar l’exèrcit, rebien el dret de ciutadania En època de Constantí, tenien més categoria que els legionaris
art flavi
Art
Art de l’època dels emperadors flavis.
Entre els principals monuments construïts en aquell període hom troba l’amfiteatre flavi, inaugurat per Tit l’any 80, l’arc de Tit, el fòrum, i el temple de Vespasià i de Tit divinitzats, acabat en època de Domicià, el qual feu construir el Forum Transitorium i el palau flavià al Palatí Aquest darrer era de planta semblant a la dels palaus hellenístics, amb un peristil, al voltant de la qual hi havia les estances del palau al nord hi havia la sala del tron, amb volta de canó
Sili Itàlic
Literatura
Poeta llatí.
Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana Escriví el poema èpic Punica , en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina , que durant molt temps li fou atribuïda
cala de Culip

Cala de Culip a Cadaqués
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la costa de l’Alt Empordà, límit N del promontori del cap de Creus, al terme de Cadaqués.
Hi ha un jaciment arqueològic submarí compost de cinc naus romanes Fou descobert, el 1984, per un equip d’arqueòlegs dirigits per XNieto Una de les naus —Culip IV— era intacta Provenia de Narbona i s’enfonsà durant el regnat de l’emperador Vespasià Duia una càrrega de ceràmica sigillada, produïda a La Graufesenca Millau, Occitània, ceràmica de paret fina, àmfores Dressel fabricades a Andalusia, lluernes originàries de Roma, etc És el primer jaciment arqueològic submarí descobert a Catalunya i és un eloqüent exemple del comerç de redistribució de la segona meitat del s I dC
Pozzuoli
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Nàpols.
Situada al centre del golf homònim, és famosa pel seu port, les seves termes i, sobretot, per les solfatares amb emanacions de 160°C Fundada per exiliats de Samos 529-528 aC amb el nom de Δικαιάρχεια, fou amb Cumes la defensora de l’hellenisme a la Campània Dominada pels samnites segle V aC, esdevingué colònia romana 194 aC, amb el nom de Puteoli El seu port la convertí en centre comercial i cosmopolita, fins al segle II dC, que anà guanyant importància el port d’Òstia Conserva l’antic mercat, l’amfiteatre de Vespasià, el temple d’August i antigues villes romanes la de Ciceró…