Resultats de la cerca
Es mostren 3968 resultats
obac
Geomorfologia
Vessant d’una muntanya que dóna al N a l’hemisferi nord i al S a l’hemisferi sud.
L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc
comes de Burbe
Lloc de pasturatge de bestiar de llana, al vessant E del ras de Conques, sobre Ars, al terme de les Valls de Valira (Alt Urgell).
El bosc de Burbe , un dels més grans de la comarca, s’estén al sector més baix del vessant
el Pallars
el Pallars Vista aèria de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de Catalunya, vessant mediterrani dels Pirineus centrals.
És separada de la Vall d’Aran i de les terres occitanes de Comenge i País de Foix per l’aresta pirinenca que separa les conques de la Garona i de l’Ebre Dins aquesta, el Pallars s’orientà de N a S ocupant, llevat de la vall més baixa, la conca de la Noguera Pallaresa, entre les de la Noguera Ribagorçana Ribagorça i del Segre Andorra i Alt Urgell A migjorn, dins la Depressió Central Catalana, les dues Nogueres s’aiguabarregen amb el Segre a la comarca de la Noguera Seguint la direcció meridiana, hom hi pot distingir, en els 80 a 85 km d’amplària que assoleix aquí el vessant mediterrani dels…
Isanta
Masia
Antiga quadra i masia del municipi de Lladurs (Solsonès), situada al vessant meridional de la roca dels Moros, a l’esquerra de la rasa d’Encies.
Hi ha una església, dedicada a sant Pere, que depenia de la de Canalda Al sud, al vessant del Cardener, hi ha la masia i església de Vilanova d’Isanta
sapa
Geomorfologia
Hidrografia
Procés erosiu consistent en l’excavació de la base d’un vessant escarpat, feta sobretot per les ones marines, al litoral, o per les aigües d’un curs fluvial als seus costats.
Les parts superiors del vessant resten, doncs, sense suport i cauen a mesura que l’erosió avança
Tirol del Sud
Divisió administrativa
Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.
El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige S’identificà amb l’alta conca del riu Adige Etsch, i comprèn també una petita part del Pustertal Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3664 m Ortler, 3 899 m Weisskugel, 3736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E L’explotació dels boscs, l’agricultura vinya a les valls i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals Hi ha producció d’energia elèctrica La capital és Bozen, i altres centres…
Oms
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector meridional dels Aspres (600 m alt), drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà (tributaris del Tec) i, al vessant septentrional, per la riera d’Oms (afluent per la dreta de la Canta-rana, a Sant Amanç) i la de Montoriol (capçalera del Rard).
El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de…
Gresolet
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gresolet) del municipi de Saldes (Berguedà), situat a 1 300 m alt., al vessant NE del Pedraforca, a la vall del torrent de Gresolet, afluent del riu de Saldes per l’esquerra.
El vessant meridional de la vall és cobert per l’important bosc dit la baga de Gresolet Consta que el 1258 hi havia al lloc una comunitat de donats que s’extingí al s XIV El 1337 Pere Galceran de Pinós reedificà l’església i la casa refetes posteriorment per als ermitans
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al s IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…
el Llobregat d’Empordà

Vista parcial del riu Llobregat d’Empordà, al seu pas pel municipi de la Jonquera
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Alt Empordà, que recull les aigües de la major part del vessant sud de l’Albera i que aflueix a la Muga dins el terme de Peralada.
Es forma al pic de Llobregat 918 m alt, a l’E del coll del Pertús Passa per la Jonquera, i rep per l’esquerra la riera de Torrelles i l’Orlina, amb la riera d’Anyet —procedent del puig Neulós 1 249 m alt—, i per la dreta el Ricardell El seu vessant és establert en el granit i les llicorelles del muntanyam de l’Albera només el Ricardell travessa les escates alpines de Biure En la seva part baixa, tots aquests cursos es fonen en la plana quaternària de l’Alt Empordà, on es fan els vinyars de Peralada El cabal ha estat estimat en 3,2 m 3 /s, i és exclusivament nodrit de les pluges equinoccials i…