Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
revessegar
Vessar per les vores d’un atuell un líquid que bull o xarbota.
embrocar
Vessar lentament un preparat farmacèutic (sobre una part malalta per llevar-li una contractura).
desbordar
Fer vessar un riu o altre corrent d’aigua per damunt de les seves vores.
fosa de roleus
Disseny i arts gràfiques
Operació de fondre la pasta per tal de vessar-la dins els motlles cilíndrics preparats a aquest efecte.
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…
raseta
Nom emprat en l’expressió a la raseta loc adj Dit d’un recipient (got, copa, gerra, etc) ple a vessar.
Sant Feliu de Surri o de Bonestarre (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Vista de la part sud-oest d’aquest temple esfondrat fa anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Feliu són al cim d’un esperó rocallós que domina el congost que forma el riu d’Estaon quan arriba a la vall del riu de Cardós, aigües amunt del poble de Ribera, just al costat de l’antic camí de Bonestarre a Ribera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH541151 Per a anar-hi cal agafar l’antic camí de Bonestarre a Ribera, i a uns 800 m del poble es passa pel costat de les ruïnes de l’església JAA Història L’església de Sant Feliu, actualment inclosa dins del terme de Surri,…
sobreeixir
Un recipient ple a vessar, deixar escapar, per damunt les vores, una quantitat de líquid quan el volum d’aquest augmenta per addició o per dilatació.
afusió
Acció de vessar o fer caure aigua o un altre líquid sobre alguna cosa, especialment sobre el cos o una part del cos, com a mitjà terapèutic.