Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
José María Navascués
Art
Artista plàstic asturià.
Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta
veta de mercat
Economia
Segment concret i diferenciat de la demanda, definible per uns trets específics que el converteixen en objectiu prioritari de les empreses.
Es tracta d’aquell sector dins del mercat al qual les empreses han de dirigir els seus esforços de promoció i de venda Aquestes vetes de mercat poden ser identificades per diferents variables, que van des de l’edat dels potencials compradors fins als seus gustos i interessos Les noves tecnologies han facilitat molt l’accés a aquestes informacions a fi que les empreses puguin perfilar més els consumidors potencials No acostuma a formar blocs massius de públic, però proporciona a les empreses que la identifiquen i la saben satisfer grans ingressos i beneficis
vetesifils
Persona que té comerç de vetes, fils, etc.
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona
Miquel Bach
Literatura catalana
Poeta i crític.
L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre collectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart , I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment va publicar Guillaguí 1978, de marcat signe experimental Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver Temps, records , 1991, i Marines soledats cartes a la Conxita Riera , 2000, Francesc Trabal De cara a la paret , 2000, i Contes, arguments i estirabots , 2003 i Armand Obiols Mirall antic , 1988 És autor de la monografia La Colla de Sabadell Entre el noucentisme i l’avantguarda 2002 És…
mineria
Tecnologia
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.
La mineria és una de les activitats humanes més primitives, que es desenvolupà, sobretot, amb la generalització de l’ús dels metalls Els primers treballs miners anaven encaminats cap a l’obtenció de sílex per a la fabricació d’instruments Inicialment hom efectuava les explotacions a cel obert, fins que, a la darreria del Paleolític, hom excavà les primeres galeries subterrànies tot seguint les vetes dels minerals Les restes més antigues d’activitats mineres daten del 2600 aC i pertanyen a una mina de coure localitzada a la península del Sinaí Les tècniques mineres avançaren…
Les espardenyes, un patrimoni viu
Les espardenyes són una derivació de les sandàlies dels romans Representen l’única pervivència del vestit popular a Catalunya que té vitalitat avui, a la fi del segle XX És a dir, algunes persones d’àmbits rurals i de la ciutat les utilitzen habitualment, sobretot a l’estiu, i fins i tot formen part dels corrents actuals de la moda Les espardenyes com es coneixen avui ja apareixen ressenyades en els documents del segle XIII Per les seves característiques de lleugeresa, a l’exèrcit les portaven les tropes d’infanteria de la corona catalanoaragonesa i el 1694 les va adoptar la infanteria…
màquina pentinadora
Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en anteriors…
tríglids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes integrada per espècies de cap voluminós, protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase Egurnardus , al…