Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Domenico Gabrielli
Música
Compositor i violoncel·lista italià, conegut també amb el nom de Minghino dal violoncello.
Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’…
tocata
Música
Forma de música instrumental de caràcter lliure destinada als instruments de teclat: orgue, clavecí, clavicordi i virginal.
Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició
concertació
Música
Procediment formal basat en les relacions entre un solista o un grup de solistes i l’orquestra.
Tot i que actualment la paraula concertació indica el fet de posar-se d’acord, la concertatio llatina significà ’lluita', ’disputa' En aquest sentit, les relacions entre el solista i el tutti poden ser de diàleg i d’alternança però també de rivalitat, quan, per exemple, el solista oposa el seu virtuosisme a la potència orquestral
Medalla
La medalla eclèctica del segle XIX desenvolupà un llenguatge d’idealització canalitzada pel que es coneix com a academicisme Dins d’aquesta línia, tanmateix, va recórrer a un retrat de gran qualitat, amb virtuosisme i domini de la personalitat El retrat d’Isabel II realitzat per Joaquim Furnó és un dels millors exemples / Museo Arqueológico Nacional
Luigi Filippo Tibertelli De Pisis
Literatura italiana
Pintura
Pintor i escriptor italià.
De formació humanista, és autor de La Pittura Moderna 1918 Després d’haver collaborat a Valori Plastici Roma 1920, es dedicà a la pintura i visqué a París fins el 1940, que tornà a Roma, on fou internat en un sanatori La seva obra, pròxima a la pintura veneciana i a la de Maurice Utrillo, revela un virtuosisme elegant
Giulio Caccini
Música
Compositor i cantant italià, anomenat també Giulio Romano.
Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613
Miguel Ángel Gómez Martínez
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra.
Féu estudis de composició i virtuosisme de piano a Madrid i cursà direcció d’orquestra a Viena El 1971 assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen El 1973 debutà a l’Òpera de Berlín amb Fidelio de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat El 1984 fou contractat com a director titular de l’orquestra de radiotelevisió espanyola
Vicenzo Gemito
Escultura
Escultor.
Autor de nombroses figuretes de terra cuita, de tema popular Piccolo pescatore , 1876 Gallera Nazionale d’Arte Moderna, Roma, i de retrats Fortuny , 1814 Museu d’Art Modern, Barcelona Es caracteritzà per un virtuosisme tècnic al servei d’un anecdotisme detallista després d’una forta crisi mental s’apropà a l’estil hellenístic 1909 Immensament admirat al seu temps, hom l’anomenava il Dante della scultura
Fanny Cerrito
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa italiana.
Debutà al teatre San Carlo de Nàpols l’any 1830 Actuà a Roma, Viena, Londres, París i Peterburg El seu art era a mig camí entre el ballet romàntic i el virtuosisme de l’escola vienesa La seva gran popularitat es basava més en la gràcia personal que en el rigor tècnic Com a coreògrafa creà Rosida 1845, del qual escriví el llibret, i Gemma 1854
Domenico Fetti
Pintura
Pintor italià.
Deixeble de Ludovico Zigoli Pintor de cort del cardenal Gonzaga Són seus la majoria de frescs i olis de la catedral i el castell de Màntua Vers el 1621 es traslladà a Venècia per estudiar i assimilar l’obra de Ticià i de Palma Es destaca la seva Malenconia ~1621, Louvre El seu art uneix el concepte pictòric d’Il Caravaggio amb el virtuosisme lumínic d’Adam Elsheimer