Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
La zona volcànica del Gironès i la Selva
Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà Ernest Costa La zona volcànica del Gironès i la Selva 22, entre els principals espais naturals del sistema transversal Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la…
Barisan
Serralada
Serralada de l’illa de Sumatra, Indonèsia, situada tot al llarg de la costa occidental de l’illa.
Té nombrosos volcans, entre els quals destaca el Kerintji, el punt més elevat de la serralada 3 805 m
Asama Yama
Volcà
Volcà del Japó, a la part central de l’illa de Honshū (2 525 m).
És el més violent de tots els volcans actius del Japó L’erupció del 1783 matà milers de persones
el Puig Astrol
Volcà
Antic volcà (625 m alt.) de la zona d’Olot dins l’antic terme municipal de Batet de la Serra (Garrotxa).
Té un dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat
solfatara
Geologia
Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l’aire és oxidat i forma cristalls de sofre.
Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d’aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits
illes Sangihe
Arxipèlag
Arxipèlag a la costa NE de les Cèlebes, Indonèsia, que té com a illes principals la Gran Sangihe, Siau i Tahulandang.
Constituït gairebé totalment per materials eruptius, té quatre volcans en activitat, entre ells l’Awu 1 300 m Hi ha conreus de palmeres cocoteres
Fossa Magna
Fossa tectònica
Gran enfonsament transversal de l’illa de Honshū, limitat a l’W per una gran falla en direcció S-N que interromp l’arc muntanyós del Japó.
Recoberta per volcans recents, entre els quals el Fuji-san, hi resten petites conques tectòniques, com les de Nagano, Ueda, Kōfu, Matsumoto i Suwa
península de Taman’
Península
Península que constitueix l’extremitat occidental del Caucas, entre la mar Negra i la mar d’Asov, separada de Crimes per l’estret de Kerč’.
Les costes són baixes i retallades per badies Hi ha volcans de fang, amb altituds de 160 m Hi ha conreus de blat, blat de moro i vinya
llac de Van
Llac
Llac de l’Anatòlia Oriental, a l’actual Turquia, al centre de l’altiplà armeni, en una depressió tancada, a 1 720 m d’altitud.
És envoltat per una sèrie de volcans extingits, com el Süphan 4 434 m Té diversos immissaris, però cap emissari A la riba oriental hi ha la ciutat homònima
Honshū
Illa
Illa del Japó, la més gran i poblada.
De forma allargada en direcció N-S fins a Tòquio aproximadament, on fa una corba i pren la direcció NE-SW Les seves costes són banyades a l’E per l’oceà Pacífic i a l’W per la mar del Japó L’estret de Tsugaru la separa, al N, de l’illa de Hokkaidō, el de Shimonoseki, de la de Kyūshū, al S, i la petita mar de Seto-naikai, de la de Sikoku És molt muntanyosa i té un gran nombre de volcans, amb erupcions i terratrèmols molt freqüents És dividida en cinc regions Tohoku, Kanto, Chubu, Kinki i Chugoku Tohoku és una de les més endarrerides, a causa del seu complicat relleu, de la…