La zona volcànica del Gironès i la Selva

Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà.

Ernest Costa

La zona volcànica del Gironès i la Selva (2.2), entre els principals espais naturals del sistema transversal.

Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva. Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la Selva.

El puig de la Banya del Boc és situat a la vora esquerra de la vall del Llémena, entre Sant Pere de Llorà i Sant Martí de Llémena. Forma un con volcànic de grans dimensions, amb 125 m d’altitud i un cràter de 1300 × 860 m de diàmetre i uns 100 m de profunditat. Les seves fases d’activitat van ser d’una gran complexitat, amb cinc colades de lava basàltica d’uns 121 000 anys d’antiguitat. La més gran, amb una longitud de 3,5 km, configura l’actual Plana de Sant Joan. L’extrem d’aquesta colada està tallat pel riu Llémena, en forma de magnífiques columnes basàltiques.

El puig d’Adri pertany al municipi de Canet d’Adri. Són dos cons volcànics apareguts en èpoques diferents, força més petits que el volcà anterior. Les laves i els materials projectats per les erupcions poden observar-se molt bé a la riba del riu Rissec i sobretot a la riera de Canet. L’aigua ha excavat unes gorges amb formes alveolars, força espectaculars, úniques en tota la zona volcànica catalana.

La Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, és situada entre Bescanó i Vilobí d’Onyar. És un volcà molt especial i interessant a causa del seu cràter d’explosió circular, no estrombolià com els altres. Les seves dimensions són considerables, amb 1300 m de diàmetre i 75 m de fons. Els materials projectats —anomenats popularment tosquija— cobreixen 6 km2 d’extensió i tenen un gran interès científic per la varietat de productes i estructures que presenten.

Els vessants dels volcans són recoberts per vegetació mediterrània força ben conservada, sobretot alzinar i sureda. El fons dels cràters i els dipòsits de materials volcànics són terrenys molt fèrtils i estan dedicats als conreus. Antigament, el cràter de la Closa de Sant Dalmai estava inundat per aiguamolls que van ser dessecats segles enrere per guanyar terres de cultiu.

La inclusió d’aquests volcans en el Pla d’Espais d’Interès Natural i els plans especials de protecció haurien de servir per salvaguardar-los de l’amenaça de les extraccions de gredes, de l’abocament d’escombraries i de l’ocupació urbanística.