Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Clifford Michael Curzon
Música
Pianista anglès.
El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret…
Kurt Vonnegut
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià bioquímica i, mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit alemany i sobrevisqué al bombardeig de Dresden 1945, experiència que el marcà Fou autor de sàtires a cavall de la ciència-ficció i el relat de terror en les quals, combinant la fantasia, l’humor negre i l’absurd denuncià el potencial de deshumanització i de destrucció de la civilització moderna Entre altres, cal esmentar les novelles Piano Player 1960, The Sirens of Titan 1959, Slaughterhouse Five 1969, Breakfast for Champions 1973 Jailbird 1979, Galápagos 1985, Bluebeard 1987, Hocus Pocus 1990, i…
Gonzalo Soriano
Música
Pianista valencià.
De jove s’inicià en les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, però aviat es decantà cap a la música Començà els estudis musicals a Madrid amb José Cubiles i els continuà amb Alfred Cortot al Conservatori de París i, més tard, amb Wanda Landowska El seu debut a Alacant, el 1929, suposà l’inici d’una carrera concertística que quedà estroncada per la Guerra Civil Espanyola Després del conflicte bèllic, esdevingué un dels concertistes de piano de més prestigi en la vida musical de la postguerra a l’Estat espanyol Actuà també com a acompanyant de la soprano Victòria…
pedaler

Pedaler d’un orgue elèctric
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de pedals de registració o part d’un instrument que conté aquests pedals disposats en sèrie (pedal).
La lira d’un piano de cua, que fixa els seus dos o tres pedals, es pot considerar un pedaler, però el terme s’aplica sobretot quan el nombre de pedals és més elevat, com en el cas de l’arpa moderna, que en té set, un per a cada nota de l’escala, i d’alguns models d’instruments de teclat És el cas de molts pianos del segle XIX, que podien tenir quatre o més pedals amb funcions diverses, i dels clavicèmbals que les cases Pleyel, Érard i Gaveau posaren en circulació cap a l’última dècada del segle, atenent els suggeriments de Wanda Landowska, pionera de la recuperació d’aquest…
Ralph Leonard Kirkpatrick
Música
Clavecinista i musicòleg nord-americà.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare Es diplomà a la Universitat de Harvard el 1931 i posteriorment es traslladà a París per a perfeccionar-se amb Wanda Landowska i Nadia Boulanger, i a Haslemere Anglaterra, on fou deixeble d’Arnold Dolmetsch En 1933-34 fou professor del Mozarteum de Salzburg Becat l’any 1937 per la Fundació John Simon Guggenheim Memorial, s’endinsà en el terreny de la recerca musicològica, cosa que li permeté descobrir a la Península Ibèrica obres desconegudes de Domenico Scarlatti Elaborà una nova catalogació de la producció d’aquest compositor i…
Rafael Puyana
Música
Clavecinista colombià, de nom complet Rafael Antonio Lázaro Puyana Michelsen.
A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival Internacional de Música de Besançon Franc Comtat Fixà la seva…
,
Josep Iturbi i Bàguena
Música
Pianista, compositor i director valencià.
Vida És una de les figures més conegudes de la música valenciana del segle XX Excellí com a pianista i també com a director i compositor, i estigué estretament vinculat al món del glamour de Hollywood Fou deixeble de Josep Bellver, Maria Jordán, a València, i de Joaquim Malats a Barcelona, i, posteriorment, de Wanda Landowska i Víctor Staub a París Entre el 1918 i el 1922 exercí la docència al Conservatori de Ginebra Feu una fulgurant carrera com a pianista als Estats Units, on residí, i també com a director Titular de la Filharmònica de Rochester entre el 1935 i el 1943, l’any…
Revista Musical Catalana

Portada del primer número de la Revista Musical Catalana (gener de 1904)
Publicacions periòdiques
Publicació mensual de l’Orfeó Català i òrgan d’aquesta entitat, apareguda a Barcelona del 1904 al 1936 i, novament, a partir del 1984.
A la primera època fou impresa als tallers de L’Avenç fins el 1918, i des d’aquest any a diversos tallers més, com Henrich, SA Fou dirigida per Lluís Millet i publicà assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps crítica musical, seccions bibliogràfica i, des del 1929, discogràfica, etc Entre els seus principals collaboradors, figuraren Felip Pedrell autor de la sèrie d’articles Músics vells de la terra , Francesc Pujol, Gregori M Sunyol, Eduard López-Chávarri, Josep Subirà, Blanca Selva, Josep Rafael Carreras…
John Christopher Williams
Música
Guitarrista australià.
Fou alumne del Royal College of Music de Londres, ciutat on el 1952 la seva família fixà la residència Debutà a la capital britànica el 1955 i a partir del 1957 perfeccionà la seva tècnica amb Andrés Segovia a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Entre el 1960 i el 1973 fou professor del Royal College of Music Des del començament dels anys seixanta ha dut a terme nombroses gires internacionals, fet que l’ha convertit en un dels guitarristes més populars de la segona meitat del segle XX El seu repertori inclou compositors com M Giuliani, A Vivaldi, N Paganini o J Rodrigo i també alguns de…
Orquestra Pau Casals
Música
Formació fundada per Pau Casals i el seu germà Enric l’any 1919 a Barcelona.
Dirigida pel mateix Casals, entre els membres inicials hi havia el mateix Enric Casals com a primer violí, Enric Ainaud com a primer violí adjunt i Bonaventura Dini com a primer violoncel L’orquestra depenia d’un patronat, creat també per Pau Casals, el president del qual era Josep Soldevila El comte de Lavern, Josep Montoliu, Carles Vidal-Quadras, Francesc Cambó, Claudi Sabadell, Jeroni de Moragues, Lluís Guarro i Felip Capdevila completaven la junta de govern, i Joaquim Pena era el secretari general de l’orquestra El seu primer concert tingué lloc al Palau de la Música Catalana el 13 d’…
,