Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
William Randolph Hearst
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Polític i editor nord-americà.
Periodista, influí en la política nacional a través d’una importantíssima cadena de diaris, revistes i agències d’informació, sobretot a partir de l’adquisició del Morning Journal el 1895 Explotà les noves tècniques gràfiques i els temes polítics sensacionalistes, com la guerra contra Espanya 1898 o l’amenaça japonesa 1919 féu costat als alemanys durant la Primera Guerra Mundial i s’oposà a la Societat de Nacions Orson Welles s’inspirà en ell en crear el seu Citizen Kane
Elmyr de Hory
Pintura
Pintor d’origen hongarès que feu servir diversos pseudònims.
És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973
Ruth Niehaus

Ruth Niehaus
Teatre
Actriu alemanya.
Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb…
Carles Moyà assoleix el lideratge del tennis mundial
El tennista mallorquí Carles Moyà perd davant l’australià Mark Philippoussis en la final del torneig d’Indian Welles 5-7, 6-4, 6-4, 4-6 i 6-2 Tot i la derrota, pel sol fet d’accedir a la final Moyà obté els punts que necessitava per a esdevenir, a partir de demà, el número 1 del rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, amb 130 punts d’avantatge sobre el nord-americà Pete Sampras És la primera vegada que un tennista de l’Estat espanyol lidera la classificació de l’ATP Sampras, però, recupera el lideratge de l’ATP la setmana següent després dels resultats de tots…
John Gielgud
Cinematografia
Teatre
Director i actor teatral i actor cinematogràfic anglès.
Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol…
Elena Jaumandreu i Garrido
Cinematografia
Muntadora cinematogràfica.
Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L…
Esteve Riambau i Möller
Cinematografia
Crític i historiador.
Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…
Esteve Riambau i Möller

Esteve Riambau i Möller
© Filmoteca de Catalunya
Cinematografia
Crític i historiador cinematogràfic.
Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por, i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…
Henry Mancini
Música
Compositor, director i arranjador nord-americà.
Fou un dels noms de més rellevància dins el panorama musical nord-americà, i moltes de les seves obres han assolit la categoria de clàssics dins el repertori americà Estudià amb M Castelnuovo-Tedesco i E Krenek Del 1945 al 1947 fou pianista i arranjador a la Tex Beneke Orchestra L’any 1952 fou contractat per la Universal International, i en només sis anys compongué més de 100 bandes sonores per a pellícules, entre les quals Touch of Evil O Welles 1958, Breakfast at Tiffany’s B Edwards 1961, que conté el tema Moon River , Days of Wine and Roses B Edwards 1962 i The Pink Panther B…
Bernard Herrmann
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a la New York University i a la Juilliard School El 1934 entrà a la CBS Radio com a director de programes educatius, i el 1938 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la CBS, de la qual fou director principal del 1942 al 1959 Posteriorment es traslladà a Londres, on es dedicà a l’enregistrament i la composició Compongué obres per a la ràdio i la televisió, però fou en la música per al cinema on desenvolupà la seva creativitat i la seva gran capacitat per a descriure estats psicològics complexos Entre les seves composicions cal destacar les bandes sonores de les pellícules Ciutadà…