Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Manitoba
Divisió administrativa
Província del Canadà, fronterera, al S, amb els EUA.
La capital és Winnipeg Situada gairebé tota dins l’escut canadenc, només a l’extrem SW hi ha materials sedimentaris La gran plana de Manitoba és el fons d’un gran llac glacial, els vestigis del qual són encara els llacs Winnipeg, Winnipegosis, Manitoba, etc El clima és fred, amb una mitjana de -17,4°C pel gener i de 20,2° pel juliol, però és relativament sec 501 mm anuals a Winnipeg La vegetació es compon de tundra i boscs El conreu principal és el blat, la bleda-rave sucrera, el lli, la civada i l’ordi Hi ha explotació minera, sobretot de níquel i, al…
Manitoba
Llac
Llac de la província de Manitoba, Canadà, a la regió dels Grans Llacs.
D’origen glacial, es comunica amb el llac Winnipeg a través del llac Saint Martin Hi és molt important la pesca
Nelson
Riu
Riu de la província de Manitoba, Canadà (650 km).
Neix al llac Winnipeg i desemboca a la badia de Huston, prop de Port Nelson És aprofitat amb finalitats hidroelèctriques des dels anys seixanta
assiniboine
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup sioux
que parla un dialecte del dakota.
Els assiniboines, que tradicionalment eren establerts a l’oest del Winnipeg, actualment habiten les reserves de l’estat de Montana, EUA 4 000 h 1970 i d’Alberta, Canadà 1 000 h 1970
Lake of the Woods
Llac
Gran llac al límit del Canadà (estats d’Ontario i Manitoba) i els EUA (estat de Minnesota).
Ocupa una superfície de 4 861 km 2 Per l’E sobresurt la península d’Aulneau Rep les aigües del riu Rainy, i comunica amb el llac Winnipeg mitjançant el riu del mateix nom
Regina
Ciutat
Capital de la província de Saskatchewan, Canadà.
És situada a les ribes del riu Wascana, a l’W de la ciutat de Winnipeg La població ha experimentat de començament de segle ençà un creixement del 74% És un centre comercial i agrícola Indústries farineres, làcties, químiques i de materials de construcció Refineries de petroli És nus de comunicacions
Modest Parera i Casas
Literatura catalana
Llibreter i escriptor.
Arran de la guerra civil, s’exilià i formà part del grup d’exiliats que arribaren a Xile a bord del Winnipeg el 1939 Fou llibreter obrí les llibreries Parera, a Santiago, i Sudamericana, a Valparaíso Treballà com a crític literari d' El Mercurio Com a escriptor fou un autor prolífic, i entre les obres publicades cal esmentar Atardeceres 1965, Espuma y rocío 1971, El libro de Francisca 1966, Máscaras 1986, La poesía en Valparaíso Apuntes 1972, Polinóminos simples 1972, Las redes del silencio 1969, El retorno de Francisca 1967, El río infinto 1967, Tardes de otoño 1966 El 1985…
Piero Gamba
Música
Director d’orquestra italià.
Incitat pel seu pare, violinista, s’inicià de ben petit en la música, en primer lloc com a concertista de piano A vuit anys dirigí la Vuitena simfonia de L van Beethoven a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i quan en tenia onze fou convidat a dirigir a Londres, on debutà a la Harringay Arena amb obres d’A Dvorák i L van Beethoven En anys successius actuà de nou a la capital anglesa especialment en 1959-63, a més de ser convidat arreu del món Del 1970 al 1980 dirigí l’Orquestra Simfònica de Winnipeg Canadà, i entre el 1982 i el 1988, la d’Adelaida Austràlia Estrenà obres d’…
Kazuhiro Koizumi
Música
Director d’orquestra japonès.
El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat a Europa, on la temporada…
Harry Freedman
Música
Compositor canadenc d’origen polonès.
Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació…