Resultats de la cerca

Intèrpret de films com Words and Music 1948 i Command Decision 1949, establí una mútua collaboració com a guionista amb Blake Edwards Habitualment en el terreny de la comèdia, dirigí Sunny Side of the Street 1951, My Sister Eileen 1955, Bell, Book and Candle 1958, The World of Suzie Wong 1959, Strangers When we Meet 1960, The Notorious Landlady 1961, Paris When It Sizzles 1963 i How to Murder your Wife 1965, entre d’altres Els fracassos professionals posteriors el conduïren al suïcidi

Tant en el seu teatre com en les novelles i narracions amb influències dels films de Chaplin i dels Dubliners de Joyce, mostra l’altra cara de la “societat opulenta”, incorporant personatges marginats, conflictes racials, etc El 1939 refusà el Premi Pulitzer per l’obra The Time of Your Life , considerant que era un guardó pretensiós i burgès Entre les seves novelles cal esmentar, també, The Human Comedy 1943, The Laughing Matter 1953 i My Name is Aram 1940 traducció catalana de RFolch i Camarasa, 1975

Procedent d’una família de sòlida tradició musical, començà cantant gòspel en serveis religiosos de la seva ciutat, i amb la seva mare començà d’adolescent a cantar en locals de Nova York Descoberta pel mànager Clive Davis de la discogràfica Arista Records, enregistrà el seu primer disc el 1985, Whitney Houston , que, amb el segon, Whitney 1986, se situà de seguida en els primers llocs de les llistes de vendes de la música pop  Seguiren I'm Your Baby Tonight 1990, My Love Is Your Love 1998, Just Whitney 2002, One Wish The Holiday Album 2003 i I Look to You 2009, tots…

La seva carrera musical començà el 1970 amb la formació del grup de pop-rock melòdic Roxy Music i durant tota la seva trajectòria ha compaginat els treballs en solitari amb les gravacions en estudi amb el grup Cal destacar els àlbums Another Time, Another Place 1974, In your Mind 1977 i Bête noire 1987 El 1999 es perfilà com un crooner modern amb l’àlbum As time goes by , en què reinterpreta una trentena de clàssics dels anys vint i trenta del s XX, d’autors com Cole Porter

Installat a Chicago des dels anys trenta, fou un dels grans pianistes del blues Tingué com a principals influències Roosvelt Sykes i Big Bill Broonzy De fet, començà acompanyant Broonzy al piano, fins que el 1944 inicià una prolífica carrera en solitari, a cavall entre el blues tradicional i l’urbà Amb la seva veu profunda, cantà cançons com Lend Me Your Love , Rockin’ the House , Nobody loves me , Alberta i Messin’ Around With the Blues , que ell mateix escriví i que es convertiren en clàssics del blues El 1963 s’establí a París, on visqué fins a la seva mort

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la qual arribà als…

Autor de diverses novelles, destacà però per les narracions curtes —plenes d’ironia i mordacitat—, que sovint esdevenen retrats del tarannà anglès, publicades en diversos reculls, com ara You Make Your Own Life 1938, Collected Stories 1956, Blind Love and Other Stories 1969 i More Collected Stories 1983 Autor d’una sèrie de llibres sobre Espanya The Spanish Temper , 1954, sobresortí també pels seus assaigs The Gentle Barbarian , 1977, estudi sobre Turgenev The Myth Makers , 1979 A Man of Letters , 1985 i pels volums autobiogràfics A Cab at the Door , 1968, i Midnight Oil ,…

Emigrat el 1934 a la Gran Bretanya, fou professor a la Universitat de Londres 1950-55, i posteriorment treballà al Maudsley Hospital de Londres Interessat en l’estudi de la personalitat, és autor de nombrosos qüestionaris i tests, entre els quals l' Eysenck Personality Inventory 1959, que avalua el neuroticisme i l’extraversió S'interessà també per l’aprenentatge i els problemes del comportament Entre altres obres, publicà Dimension of Personality 1947, Causes and Cures of Neuroses 1965, Fact and Fiction in Psychology 1965, The Biological Basis of Personality 1967, Psychology is…

Estudià cinema a la Universitat de Califòrnia del Sud Debutà amb el film I Want to Hold Your Hand 1978 Les seves produccions, emmarcades principalment en el gènere d’aventures o de ciència-ficció, han tingut molt d’èxit entre el públic Used Cars 1980, Back to the Future 1985 —que tingué dues continuacions—, Who Framed Roger Rabbit 1988, on barreja el dibuix animat amb la fotografia convencional, Death Becomes Her 1992 La faula política Forrest Gump 1994 obtingué sis Oscar, inclosos els de millor film i millor direcció Posteriorment retornà a la ciència-ficció amb Contact 1997…

Estudià arquitectura i disseny Es donà a conèixer els anys setanta, en una línia conceptual amb contingut de denúncia Utilitzà sovint el seu propi cos com a recurs expressiu D’entre les seves accions i exposicions hom pot esmentar Voy a hacer de mí una estrella 1976, Conocerle es amarlo 1977, No hay replay 1989, el vídeo The Floor of Fame 1978 i la installació Let me be your teddy bear i altres somnis 1985, Indestructible 2002 i No em diguis res 2007 Ha obtingut el primer premi de la Biennal Internacional de Barcelona 1980, el Premio Nacional de Artes Plásticas del ministeri de…