Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
tomaquera
Tomaquera
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, pilosa, olorosa per fregament, de tiges decumbents o redreçades de 40 a 200 cm; de fulles alternes, imparipinnades, amb folíols ovats irregularment incisos; de flors grogues, de corol·la rotàcia quinquelobulada, arranjades en cimes unípares opositifòlies, i de fruits (els tomàquets ) en baia plurilocular, sucosa, de figura globosa, ovoide, deprimida o piriforme.
Prové de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis El seu conreu és actualment estès a totes les regions temperades i tropicals Comprèn moltes cultivars Prefereix sòls arenosos o llimosos, ben drenats i fèrtils Hi ha varietats de secà i de regadiu Sovint, i especialment en les tomaqueres d’horta, les plantes són enasprades
fajol
Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
heura
Heura
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Liana de la família de les araliàcies, de llargària molt variable, de tiges amb arrels adventícies, de fulles de color verd fosc, lluents, glabres, endurides, les normals amb 3 o 5 lòbuls i les de les branques floríferes ovals acuminades, de flors d’un groc verdós, disposades en umbel·les globoses, i de fruits bacciformes.
Es fa en boscs i llocs humits d’una gran part d’Europa
herbacol
Herbacols
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Alimentació
Flòsculs del card.
És emprada tradicionalment per a quallar la llet per a fer formatge o mató Per fer servir l’herbacol com a quall es posen els trossets de la flor en aigua perquè quedin impregnats de l’essència i és aquesta aigua la que s’aboca sobre la llet
pacana
Pacanes
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
card
Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
Zillertal
Vall
Vall dels Alps centrals, al Tirol austríac, entre els Alps de Tux i els de Kitzbühel, recorreguda pel riu Ziller, afluent de l’Inn per la dreta.
Hi ha importants centres turístics Schlitters, Fügen, Zell, Mayrhofen, etc Dóna nom als Alps de Zillertal , que ocupen una part del Tirol septentrional i del Tirol del Sud i que atenyen l’altitud màxima al Hochfeiler 3 476 m
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
coca
Branquillons de coca
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les eritroxilàcies, d’1 a 3 m d’alçada, d’escorça blanquinosa, fulles el·líptiques semblants a les del taronger, flors groguenques i fruits drupacis.
Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants