Resultats de la cerca
Es mostren 335 resultats
Joshua Lederberg

Joshua Lederberg
© National Institutes of Health/United States Department of Health and Human Services
Biologia
Biòleg nord-americà.
Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes
Michael Smith
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Estudià i es doctorà 1956 a la Universitat de Manchester Traslladat al Canadà, en 1956-60 treballà al British Columbia Research Council i, des del 1966, a la Universitat de British Columbia Vancouver El 1993 rebé el premi Nobel de química, juntament amb KBMullis, pel desenvolupament de tècniques per a la inducció de mutacions en els oligonucleòtids a partir de la hibridació de segments d’ADN obtinguts per síntesi
traducció
Biologia
Procés mitjançant el qual es tradueix una determinada seqüència de nucleòtids de l’ARN missatger en una determinada seqüència d’aminoàcids (codi genètic) gràcies al concurs dels ribosomes.
Entre el nucli i el citoplasma, l’ARN missatger que fa d’intermediari extreu del nucli la informació codificada en l’ADN i la tradueix en molècules proteiques L’ARN missatger és elaborat en contacte amb els gens, passa al citoplasma i s’associa amb un ribosoma o amb un polisoma, el qual aplica rigorosament les ordres, i, l’un darrere l’altre, va formant una seqüència d’aminoàcids que forma la proteïna
Conrad Hal Waddington
Biologia
Genetista anglès.
Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal
Richard J. Roberts
Biologia
Genetista britànic.
Des del 1992 és director del New England Biolabs Independentment del britànic Philip ASharp , que arribà a les mateixes conclusions, descobrí que l’ADN dels organismes eucariotes conté fragments llargs sense informació, que són descartats a l’hora de transcriure's ARN missatger per sintetitzar les proteïnes El material no informatiu descartat s’anomena intró , i el gen actiu, exó Aquesta descoberta els valgué el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1993
Identificada una nova espècie d’homínid
La revista Nature publica un article d’un equip internacional d’antropòlegs amb els resultats de l’anàlisi de restes òssies i dentals localitzades a la cova Callao, a l’illa filipina de Luzon en excavacions iniciades el 2007 Les restes, que tenen entre 50000 i 60000 anys d’antiguitat, corresponen a un homínid d’una espècie diferenciada a partir de les anàlisis de l’ADN, a la qual es dona el nom d’ Homo luzonensis
Hamilton Smith
Medicina
Metge i investigador nord-americà.
Estudià a Berkeley i Baltimore i fou metge a la US Navy Professor a la Johns Hopkins University des del 1967, el 1978 li fou atorgat el premi Nobel de medicina, juntament amb WArber i DNathans, pels treballs sobre els enzims de restricció enzim de restricció en Haemophillus influenzae , els quals no sols reconeixen regions específiques d’ADN sinó que el fragmenten sempre per uns mateixos indrets Introduí també el procediment d’isolament més emprat dels enzims de restricció
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
ENCODE
Projecte internacional l’objectiu del qual és confeccionar la llista dels elements funcionals del genoma humà.
Inclou els elements que codifiquen proteïnes i molècules d’ARN, i també els que controlen en quines cèllules i circumstàncies és actiu cada gen Els resultats de la fase pilot, publicats el 2008, han demostrat que la major part de l’ADN no codificant conté elements implicats en la regulació de la funcionalitat dels gens, com intensificadors i zones propícies per a modificacions epigenètiques També s’han detectat nombroses seqüències que són transcrites a molècules específiques d’ARN implicades en la interferència de l’ARN
rellotge molecular
Biologia
Hipòtesi que permet mesurar el temps transcorregut des de la divergència de dos llinatges actuals d’éssers vius a partir del seu darrer avantpassat comú.
Inclou la comparació de les seqüències homòlogues d’ADN d’organismes actuals i el comptatge de les diferències que s’han acumulat entre ells Si hom considera llargs períodes de temps, la taxa de canvis nucleotídics en zones no sotmeses a selecció és directament proporcional al temps transcorregut Tanmateix, atesa la dificultat d’establir la manca absoluta de selecció sobre les seqüències analitzades, cal fer calibracions a partir d’espècies el temps de divergència de les quals ha estat prèviament establert a partir del registre fòssil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina