Resultats de la cerca
Es mostren 5833 resultats
Leshan
Ciutat
Ciutat del sheng de Sichuan, Xina, al S de Chengdu.
Port fluvial a les vores del Min Jiang
Stargard Szczeciński
Ciutat
Ciutat del voivodat de Szczecin, Polònia, al S de Szczecin.
Nucli industrial, indústria química, de material de construcció i de transformació de productes agrícoles
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
Yārkand
Ciutat
Ciutat del Turquestan xinès, al S del zizhiqu de Xinjiang.
Situada a la riba del riu homònim i d’un gran oasi, és un centre tradicional de la indústria tèxtil de la seda
Ukkel
Ciutat
Ciutat de Brabant, Bèlgica, actualment unida a Brussel·les, al S.
Hi ha indústria alimentària i cervesera Centre residencial
Tuxtla Gutiérrez
Ciutat
Capital de l’estat de Chiapas, al S de Mèxic.
És un centre comercial agrícola tabac vora el Grijalva
aftartodocetisme
Cristianisme
Doctrina formulada al s VI per Julià, bisbe d’Halicarnàs.
Era una variant del monofisisme i afirmava que el cos de Jesucrist era per natural incorruptible, impassible i immortal i que, si patí realment, fou per un acte lliure de la seva voluntat Fou combatut per Sever, patriarca també monofisita d’Antioquia
eslavofilisme
Història
Corrent filosoficoreligiós i patriòtic sorgit al s XIX a Rússia.
Antioccidentalista, aquest corrent tenia, en la seva formació, quatre factors determinants el Romanticisme, l’idealisme alemany especialment Schelling i Hegel, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa Al dualisme entre la raó i la fe i a l’intellectualisme dels occidentals els eslavòfils oposaven un integralisme cognoscitiu, en què l’acte del coneixement ha d’ésser un acte vital de tot el subjecte i ha de procedir d’una consciència ecumènica sobornaja i mística que es realitza solament en l’Església Ortodoxa La gnoseologia eslavòfila tenia, doncs, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina