Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
Castell de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
Situació Torre del castell on s’aprecia al basament un aparell de grans carreus, segurament pertanyents a una torre andalusina ECSA - J Giralt El castell de la Ràpita és situat dominant el turó que s’alça al nord-est de la cruïlla de la C-1313 amb la L-148, just al seu pas per Balaguer Mapa 33-14360 Situació 31TCG207283 Per a arribar-hi cal prendre el trencall que a 400 m de la cruïlla en direcció Tàrrega surt a l’esquerra de la carretera CAT-JGB Història EI mateix topònim de la Ràpita ja indica un indubtable origen islàmic, malgrat l’existència d’un possible poblat ilergeta romanitzat…
Antoni Font i Pedrosa

Antoni Font i Pedrosa
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi i humanista.
Biografia Nasqué a Esparreguera, on estiuejaven els seus pares, que residien a Barcelona Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona Entrà a aquest orde el 9 d’agost de 1906 i hi professà el 2 d’agost de 1908 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i a Terrassa, i fou ordenat sacerdot el 19 d’octubre de 1913 Destinat primerament a Terrassa 1914-25, hi ensenyà la preceptiva i la història de la literatura Mostrà una gran sensibilitat espiritual, tant a classe com en els llibres que publicà o en les xerrades amb les famílies Collaborà en les revistes La Academia Calasancia i…
Vila closa de Montfalcó Murallat (les Olugues)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta població fortificada molt ben conservada i encimbellada dalt d’un turó ECSA-J Todó El nucli de Montfalcó Murallat es troba encimbellat dalt d’un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió L’existència d’una línia de muralla que encara tanca el poble i de la qual solament sobresurt el campanar de l’església ha estat la causa de la seva peculiar fisonomia que el mateix topònim recull Mapa 34-14 361 Situació 31TCG619168 S’hi accedeix per la carretera local LV-1003, que davant de les Oluges surt de la N-141 en direcció est, cap a Sant Guim de…
Sant Pere d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…
Castell d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Torre i bestorre que configuren la façana meridional del castell, situat sobre el petit turó que corona el poble d’Aguiló ECSA - EECG Castell situat al cim d’un turó, al vessant del qual hi ha el poble d’Aguiló Des del turó hi ha una bona panoràmica de tot l’entorn de l’Alta Segarra Actualment, una part del cimal és ocupat per un repetidor Mapa 34-15390 Situació 31TCG683016 És al costat de la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada, a dos quilòmetres de la primera població S’hi pot arribar fàcilment des de la part alta del poble JBM Història La primera referència…
els Omellons

Ca na Lloraca, als Omellons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal dels Omellons, d’11,29 km 2 , es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb l’Urgell Limita amb els municipis d’Arbeca al N i a l’W, la Floresta al SW, Vinaixa al S, l’Espluga Calba a l’E i Maldà Urgell al NE El poble dels Omellons és l’únic nucli de població del municipi Situat a la part central de la plataforma garriguenca, en un sector oligocènic de la Depressió Central els materials dominants són les argiles rogenques, aptes per al conreu, i els gresos, pedra de construcció de les cases És delimitat pel puig del Corb 458 m al N…
Ciutat medieval de Lleida
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat des del sector sud-est, amb el Segre en primer terme i el turó de la Seu Vella centrant el nucli antic ECSA-J Todó La ciutat de Lleida, capital del Segrià, és situada a redós d’un puig esglaonat 154, 65 m d’altitud, a la riba dreta del Segre La primitiva ciutat s’assentà sobre l’esmentat puig, dit del Castell, el qual, amb forma de piràmide escapçada, té tres graons roquers ben pronunciats, que esmenten ja els documents medievals la Roca Sobirana, on hi ha la Suda la Roca Mitjana, on hi ha la Seu Vella, i la Roqueta, entre el revellí de Louvigni i el baluard…
El crèdit comercial
Cap al final del segle XI el creixement de l’activitat comercial feia necessari sovint el recurs al crèdit Els primers documents de crèdit comercial que es coneixen permeten veure com aquesta fou una activitat amb un ràpid desenvolupament En un primer moment el crèdit comercial no es diferenciava del crèdit al consum L’any 1095 el jueu Bonisah, amb la seva esposa Regina i la sogra Bonafilla devien a Ramon Guillem i a Ramon Desplegat quatre quintars d’alum Com que no podien satisfer el seu deute van empenyorar als creditors tres peces de terra que tenien al Pla de Barcelona, al lloc dit…
Santa Maria de Tamarit (Tarragona)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara dintre el clos del castell de Tamarit, bellament situada sobre un penyal arran de mar ECSA - I Companys L’església de Santa Maria és situada dins el clos del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF625546 Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MMFG Història El temple de Santa Maria de Tamarit, que fou una de les esglésies parroquials més antigues de l’àrea del Baix Gaià, és esmentada per primera vegada en la butlla de confirmació de béns que el papa Anastasi IV atorgà el 25 de març de 1154 a l’…
Santa Maria de les Sogues (Bellvís)
Art romànic
Situació Vista de l’indret de les Sogues, amb el perímetre reconstruït del basament de l’antic temple i les tombes excavades en el seu interior, que es poden datar d’època medieval i barroca ECSA-JI Rodríguez Els vestigis d’aquest antic santuari són en un petit tossal, a poc més de 2 km al nord de Bellvís Mapa 33-16 360 Situació 31TCG187177 S’hi va per un camí que surt de Bellvís i porta a Vallfogona de Balaguer Història Els orígens d’aquest santuari són desconeguts, malgrat la llegenda tradicional que n’explica la fundació Amb tot, el lloc ja és documentat l’any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina