Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
Virolet
Portada del primer número de Virolet
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista infantil que aparegué del 1922 al 1931, com a suplement d’En Patufet.
Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana,…
Cercle Artístic de Barcelona
Membres del Reial Cercle Artístic de Barcelona (1895), entre els quals figuren Brull, Casas, Cusachs, Graner, Mas i Fontdevila, F. i J. Masriera, Meifrèn, Mir, Miralles, Roig i Soler, Rusiñol ...
© Fototeca.cat
Entitat fundada a Barcelona per al foment de totes les activitats de caire artístic.
Li fou atorgat el títol de reial inicialment ocupà l’edifici de la Canonja, i successivament es traslladà a la Granvia, a la Rambla, a la plaça de Catalunya i, finalment, a l’antic palau dels Pignatelli, de la família Girona, al carrer dels Arcs Els pintors Eliseu Meifrèn, Modest Urgell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Hermenegild Anglada i Camarasa i Isidre Nonell, entre altres, foren membres de les seves penyes, on es perfilà i visqué el moviment modernista Hom destaca les seves sales d’estudi per a dibuixar i pintar del natural amb model viu Ha organitzat concerts, exposicions i…
Sant Martí de Fornells de la Muntanya (Toses)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Martí de Fornells de la Muntanya des del costat de migjorn M Anglada La primitiva església parroquial de Sant Martí de Fornells de la Muntanya es troba a la part alta, a l’extrem nord-occidental del poble homònim que queda a la vora esquerra del riu Rigart, en plena vall de Toses, a 1 280 m d’altitud Mapa 255M781 Situació 31TDG217864 Per anar-hi cal agafar la mateixa carretera per anar a Toses, que es troba a 5 km de Planès, on també passa la via fèrria de Barcelona Puigcerdà, poc abans de començar el famós túnel del Cargol, que…
Sant Muç de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Absis de l’església sobrealçat i ofegat per construccions tardanes M Anglada Vista de l’església des del sector de ponent M Anglada El petit nucli antic on és emplaçada l’església parroquial de Sant Muç queda al costat de la riera de Cànoves i prop del quilòmetre 41 de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, a 346 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG464162 El trencall es troba al quilòmetre 41 de l’esmentada carretera, que cal agafar a l’esquerra, vers el nord El recorregut fins a trobar l’església és d’uns 200 m…
son Marroig
Possessió del terme de Deià (Mallorca).
Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de Mir, …
Mercè Canela i Garayoa
Literatura catalana
Escriptora dedicada a la literatura infantil i juvenil.
Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997, Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…
,
Francesc Foguet i Boreu
Literatura catalana
Doctor en filologia catalana i diplomat en teoria i crítica del teatre, és professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Vida i obra Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre la guerra i la revolució de 1936-39 El teatre català en temps de guerra i revolució 1936-1939 1999, Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña 1936-1939 2002, Teatre, guerra i revolució Barcelona, 1936-1939 2005, premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats 2006 i Teatre de guerra i revolució 1936-1939 Antologia de peces curtes 2005 És autor també de les biografies Margarida Xirgu Una vocació indomable 2002, Maria Àngels Anglada Passió per la memòria 2003, premi…
Elisabeth Vergés Costa

Elisabeth Vergés
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escaladora i alpinista.
Vinculada al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya, començà en espeleologia Pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol, durant els anys seixanta dugué a terme nombroses escalades, algunes de les quals foren primeres femenines, com la Peña Sola, als Mallos de Agüero, o el Puro, als Mallos de Riglos Osca Feu escalades de gran dificultat a Montserrat, la serra de Cadí, la Riba, Ordesa i Oliana, formant cordada habitualment amb Josep Manuel Anglada, amb qui estava casada, Joan Cerdà, Jordi Pons o Francesc Guillamon Fou de les primeres alpinistes que…
Llorenç Cerdà i Bisbal
Pintura
Pintor.
Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H Anglada…
Bartomeu Seguí i Palou
Pintura
Pintor.
A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament No tornà a Mallorca fins el 1921 Es presentà en una exposició collectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també collectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina Exposà sol, alentat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa Exposà després sol a Londres, Barcelona i París Després de la guerra tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires Conreà el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell reintroduí a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina