Resultats de la cerca

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

Perdé el seu pare durant la Guerra Civil i es guanyà la vida amb oficis molt diversos La seva obra novellística, molt acusadament autobiogràfica, reflecteix la vida quotidiana a Barcelona durant la postguerra i és sovint associada a l’anomenada ‘Escola de Barcelona’, que inclou, entre d’altres, Joan Marsé i Carles Barral S'inicià amb Los contactos furtivos 1952, guanyadora del Premi Internacional la qual, prohibida per la censura , no es publicà fins el 1956 Seguiren A veces, a esta hora 1965, Marco en el sueño 1969, La monja libertaria 1985, que collaborà a adaptar a la pellícula Libertarias…

Autor de Lo país meu i de les composicions dels discs Bella Alguer i Canta l’Alguer Barcelona 1963, algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual fou director Era germà del poeta  Àngel Cao

Treballà com a tallista al cor de la catedral de Barcelona 1394 i al portal del Mirador de la catedral de Mallorca 1397 L’any següent esculpí fullatges decoratius a la capella del baptisteri de la catedral de Barcelona, on deixà 1411 com a única obra important que li hagi pogut ésser adjudicada el sepulcre monumental del bisbe Ramon d’Escales, amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com un dels millors escultors catalans de l’època Mestre, el 1417, a la catedral d’Urgell, prengué part com a tal en la reunió d’…

Fill del canceller de l’Estudi General de Lleida Jaume Riquer Fou catedràtic de l’estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l’inici de la guerra civil El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476 El seu fill, Pere Joan de Riquer i de Boteller — 1505 fou també jurista, així com el fill d’aquest, Lluís Francesc de Riquer i de Cardona mort el 1519, senyor de la baronia d’Albatàrrec, cap important de les…

Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de Ramon Llull…

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

Principal dirigent del Sindicat Metallúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat

Fou ordenat sacerdot a Roma 1870 El 1872 fou nomenat sotsxantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona 1885 Publicà Estudios históricos sobre el canto llano 1885

El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí 11 i 12 de novembre Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae 1641-43, de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d' I promessi sposi El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l’estima en què fou tingut