Resultats de la cerca

El 2011 s’inaugurà la primera fase del Parc Miner a les antigues mines de ferro, actives del 1940 al 1965 L’accés es troba entre la Torre d’En Besora i Culla, i disposa d’una xarxa subterrània de 6 galeries, amb un total de 4 km corresponents a la Mina Nova Victòria i la Mina Esperança La visita es fa en un tren miner que recorre l’interior de les mines

Originàriament pertangué al terme del castell de Torelló la vall de Saderra consta des del 930 i l’església des del 949 El castell de Saderra , d’història breu, es fusionà el s XIV amb el terme de Besora en l’aspecte jurisdiccional i a la casa de Saderra , veïna de l’església, en el civil Formà ajuntament propi als s XVIII i XIX el 1840 es fusionà amb Orís Un dels seus masos més importants és l'Espona de Saderra

El centra l’església parroquial de Sant Feliu, notable exemplar romànic una primera església és esmentada el 999, restaurada el 1929 És dominat al sud per les ruïnes del castell de Rocabruna , en posició gairebé inexpugnable l’església era dedicada a sant Llorenç Des de la fi del s XI pertangué als Llers passà als Cervià i als Melany el 1342 Jaume de Besora en vengué la senyoria als Desbasc, que la mantingueren fins al s XVII, que passà, per matrimoni, als Descatllar

Es defineix com una associació cultural sense ànim de lucre que pretén dur a terme una tasca de suport i de difusió de literatura de qualitat en llengua catalana Tant en poesia com en narrativa, publica autors nous o bé oblidats que es caracteritzen per l’ambició i per la voluntat d’innovació i risc literaris En el seu catàleg, hi ha autors com Francesc Garriga Barata, Jordi Vintró, Tomàs Arias, Marc Masdéu, Joan Todó, Max Besora, Sergej Dovlatov, Anaïs Nin o Rubem Fonseca, entre d’altres

Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou…

El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial…

Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal

Inicià els estudis de medicina i de comunicació audiovisual, però els abandonà per llicenciar-se en teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona El 2004 es donà a conèixer amb el volum de narracions  Apunts per al retrat d’una ciutat El 2006 rebé el premi Mercè Rodoreda i el premi Qwerty de betevé com a autor revelació pel recull de narracions Defensa pròpia  2007 i el 2011 publicà Plantes d’interior També és autor de  Trapologia 2018, amb Max Besora, i d’ Els angles morts 2021, la seva primera novella

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts