Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora.
Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona: Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia.
L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic. Fou iniciada pels germans Gabriel i Joan Llanas el 1847 a Manlleu. Una germana estava casada amb Josep Safont i Casarramona, el financer vigatà que va fer fortuna a Madrid. El 1853 la societat canvià de denominació per la de Llanas i Nebot en la qual participaven el nostre Josep Pericas, els seus cosins Josep i Jacint Comella i Francesc Tous, que pertanyia a la coneguda família igualadina instal·lada a Barcelona i soci dels Guixà a la seva fàbrica de Sant Quirze.
Llanas i Nebots s’instal·laren a l’anomenat molí de la Cavalleria, a Manlleu, on iniciaren la fabricació de panes de cotó el 1859. La societat canviarà repetides vegades de nom:
- 1862-67 Pericas, Llanas i Companyia
- 1867-85 Pericas, Soler i Companyia
Al voltant del 1882 o 1883, però, l’empresa es devia dividir en dos. Una, que mantindrà aquest nom fins el 1885, comprarà uns terrenys a Vic —l’hort de can Xandri— on edificarà una fàbrica a la qual traslladarà tot l’equip industrial de Manlleu. Aquí treballaran amb una màquina de vapor, és clar, de 150 cavalls de força, comprada a Alexander Germans. Josep Pericas deixarà oficialment l’empresa que serà des d’ara Comella, Soler i Companyia.
El 1883, Josep Pericas s’associà amb Ramon Boixeda per crear la fàbrica i la colònia de la Coromina, a Torelló. Aquesta utilitzarà energia hidràulica procedent del Ter.
Josep Pericas morí el 1886 i el seu soci Boixeda el 1900. Els substituiran els fills en la direcció de l’empresa.
L’energia hidràulica a Torelló devia ser insuficient. Pericas i Boixeda compraren o obtingueren una concessió a Sant Quirze de Besora, que podia produir fins a 950 cavalls de força. Electrificaren la pròpia empresa uns quilòmetres més avall i l’electricitat restant la vengueren a diferents pobles de la rodalia.
Pericas i Boixeda proporcionava energia per a l’enllumenat públic i privat a Vic, Sant Hipòlit de Voltregà, la Gleva, Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Calldetenes. A l’energia hidràulica s’afegirà la procedent d’una tèrmica a Vic.
El 1945 l’empresa tèxtil es convertirà en Filatures del Ter SA.