Resultats de la cerca

Pioner de la fotografia esportiva en la premsa, treballà sempre formant societat amb Joan Bert Desenvolupà quasi tota la seva carrera professional a Mundo Deportivo 1918-37 i 1939-65 Collaborà en les publicacions Stadium , Sport , Blanco y Negro i Marca Centrà la seva activitat en el futbol, la natació, l’aviació i l’automobilisme Fou membre de l’Agrupació Professional de Periodistes a Barcelona 1933-39

El seu règim és pluvionival Té un cabal absolut de 1,51 m 3 /s Format pels rierols Blanco i Santa Isabel, alimentats per les aigües de la serra de Gúdar Fins a Gave pren la direcció NW i discorre per congosts al S de la serra de Sant Just pren la direcció S-SW per una àrea de relleu tabular miocènica fins a desembocar prop de Terol

Un equip d’astrònoms de la Carnegie Institution for Science confirmen la descoberta de 12 llunes que orbiten Júpiter , una de les quals, anomenada Valetudo, és qualificada d’”estranya” per les propietats de la seva òrbita L’observació dels satèllits va ser feta el març de 2017 des del telescopi Blanco de Cerro Tololo Xile durant la cerca d’un hipotètic novè planeta al límit del sistema solar

Estudià a Barcelona, i féu pràctiques a París, a Viena i a Berlín S'especialitzà en oftalmologia i es doctorà el 1883 És autor de Tratado iconográfico de las enfermedades externas del órgano de la visión 1885, Higiene de la vista 1892, etc El seu fill Joan Gelpí i Blanco Barcelona 1881 — 1971 publicà Pluviometría y aforos 1933 i Lecciones de termodinámica 1953 i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona

Doctor en teologia, estudià hebreu, grec, arameu, siríac i àrab A la Universitat de València 1788-89, i, després, als Estudis Reials de Madrid, fou catedràtic d’hebreu Ideà una teoria fonètica anomenada del triangle vocàlic o orchelià segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis Fou divulgada pel seu deixeble Antonio MGarcía Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea 1846-51

L’explosió d’una bomba collocada sota el seu vehicle mata José Ignacio Iruretagoiena Larrañaga, de 34 anys, regidor del PP de l’Ajuntament de Zarautz Iruretagoiena, que era casat i formava part del Patronat d’Èuscar de Sant Sebastià, és el tercer regidor del PP assassinat per ETA en menys d’un any, després de les morts de Miguel Ángel Blanco, regidor d’Ermua, al juliol passat, i de José Luis Caso, de Rentería, al desembre

Refugiat a l’Argentina, Fontana presentà el Manifiesto Blanco 1946, i alhora, plasmà la nova tendència en la seva obra escultòrica i pictòrica posterior Bàsicament consistia en la creació d’un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits els quals, en articular-se, donen un espai i també mitjançant el contrast dels colors, de la llum i l’ombra i de gruixuts empastats que l’artista estripava amb incisions típiques en ell

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 feu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Tingué anomenada gràcies a les sèries La nostra gent i A muntanya , que publicà a L’Esquella de la Torratxa Encertà a copsar tipus del natural, amb intenció de denúncia social Collaborà a La Ilustración Artística , Blanco i Negro , La Campana de Gràcia , La Barcelona Cómica i L’Avenç , entre altres revistes Amic de joventut de Raimon Casellas, n'illustrà obres Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca Arte y Letras Els seus darrers dibuixos foren influïts pel Modernisme

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així