Resultats de la cerca

Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Productores Asociados Huemir José María Huelín Rocamora, Barcelona ARGUMENT Manuel GBengoa GUIÓ RGascon FOTOGRAFIA Enzo Serafin blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany CANÇONS Vicente Moro i Alberto Díaz Ribeiro SO EPay INTERPRETACIÓ Luis Prendes Jaime Borrell, Silvia Morgan Carmen Rico, Alberto Ribeiro Guante Blanco / Fandanguillo, José Jaspe el bandit Star, Óscar de Lemos el bandit Parabellum, Gema del Río Elena, Mary Santpere Ernestina, José María Ovies Don Miguel Rico, Modest Cid el…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del segle XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…

Situació Mur de migdia, amb una possible obertura en arc de mig punt a la seva base ECSA - E Carreras La construcció es troba al cim del puig situat immediatament a llevant del coll de Banyuls, punt fronterer des del tractat dels Pirineus Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 51,6” N - Long 3° 6’ 31,2” E S’hi arriba, lògicament, pel camí que passa per l’esmentat coll, que s’agafa a Banyuls de la Marenda i continua vers l’Alt Empordà, cap al poble d’Espolla Des del coll cal pujar, a peu, al proper puig on hi ha les ruïnes JBH Història L’historiador rossellonès JA Alart ja situà encertadament al…

Vida i obra Feu estudis de física i de filosofia Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a El Guardia Nacional , amb el pseudònim d’ Un Taberí , una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa , evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència romàntica, i el…

Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos 1914, la La…

Els seus inicis es troben en les tertúlies de cavallers, eclesiàstics i ciutadans fetes 1700 al palau de Pau Ignasi de Dalmases historiador i cronista, al carrer de Montcada Els participants d’aquestes reunions prengueren el nom d’Acadèmia dels Desconfiats o Desconfiada, i la divisa llatina de “ tuta quia difidens ” Durant la guerra de Successió, la major part dels “desconfiats” foren austriacistes també n’hi hagué de borbònics, com el canonge de Barcelona Josep de Taverner i d’Ardena, que realitzà interessants recerques històriques durant el seu exili a França Possiblement, l’Acadèmia ja…

Desmarcat de l’organització local del PRR Partit Republicà Radical Autonomista, concorregué a les eleccions del novembre de 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC i obtingué quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya Simó, Miquel Cunillera, Gonçal Ivars i Josep Folch Al novembre de 1933 trencà amb ERC i donà suport al Partit Català d’Acció Republicana en les eleccions legislatives de 1933 El 1936 tres dels seus diputats catalans Simó, Cunillera i Ivars constituïren minoria parlamentària amb Acció Catalana Republicana Lloret i Estat Català Dencàs

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1986 L’esquelet de la balena , de David Cirici 1987 Dos cavalls , de Gemma Lienas 1988 La sal , de Josep Franco i Martínez 1989 La metamorfosi d’en Ricard , de Víctor Batallé i Serra 1990 Tampoc , d’Emili Castellanos i Miquel Colomer 1991 desert 1992 Quan venia l’esquadra , de Xesca Ensenyat 1993 Maleïts rosegadors , de Xavier Bertran 1994 El pont de Mahoma , de Pep Coll 1995 Somnien les flors del camp amb cossiols , de Vicent Pardo 1996 desert 1997 La flauta dels ocells grecs , de Jordi Coca 1998 Tots els…