Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
Sant Martí de Fontelles (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1291 com a Sant Martí de Fontanyles , encara que l’actual edifici no respon a una edificació del segle XIII
La vila medieval de Cardona
Art romànic
Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…
Sant Sadurní de Segalers (Cardona)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Segalers No sabem si arribà a ser parròquia o sufragània, o no passà de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 993 Després no apareix cap dada important Actualment no es coneixen les restes d’aquest temple
Antoni de Cardona i Enríquez
Història
Lloctinent de Sardenya (1534-49).
Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis
Sant Joan de Bergús (Cardona)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oriental El conjunt de transformacions dutes a terme el segle XVIII comportaren la desfiguració d’un temple que originàriament havia d’ésser molt bonic Hom capgirà l’orientació de l’edifici, suprimí la capçalera original, destinada a façana, sobreaixecà el campanar i construí l’absidiola que apareix a la foto A Mazcuñan-F Junyent L’església s’erigeix enmig d’altres edificacions, en un pla farcit de conreus, a la banda sud-occidental del terme i vora la carretera de Cardona al Miracle, que passa per Su Poc abans D d’arribar al quilòmetre…
Joan Baptista Pellicer i Cardona
Música
Pianista menorquí.
A cinc anys la seva residència quedà fixada a Barcelona, ciutat on vivia el seu oncle Francesc Cardona, capellà i organista de l’església de Sant Francesc de Paula Fou un dels deixebles destacats del gran pianista JB Pujol El 1880 aparegueren diverses ressenyes sobre els seus primerencs èxits concertístics en periòdics com "El Diluvio " i "El Bien Público" La seva carrera continuà acompanyada sempre per l’èxit de públic i crítica, camí que tingué com a moment culminant el recital que realitzà a París el 1893 El 1894 obtingué una plaça de professor de piano a l’Escola Municipal de…
Rota d’en Pere Cardona
Nucli
Nucli del municipi de Santa Eulària del Riu (Eivissa), recentment conurbat a la ciutat.
Pere Maria Cardona i Prieto
Història
Militar
Oficial de la marina de guerra espanyola.
El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà
Joan Josep Cardona i Ivars
Història
Cronista oficial i erudit.
Membre fundador de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta i de l’Institut d’Estudis Alacantins, ha realitzat una important tasca en l’impuls de la llengua i la cultura catalana al País Valencià Entre d’altres obres, ha publicat Cent anys de vida municipal 1982, La tragineria a la Marina Alta 1990, Els cognoms i malnoms de Benissa 1998 i Història de Benissa 2002 Des del 1987 edita i dirigeix l’almanac Calendari dels Brillants
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou novament conseller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina